Untitled Document

A la 4ª Planta del Museu de Granollers hem engegat un projecte de treball amb l’artista Francesc Abad, que té unes peculiaritats teòriques i operatives certament inhabituals —tant per la visibilització de l’activitat artística i els punts de partida del procés curatorial mateix, com per la reconsideració de l’espai museal com a lloc d’exposició i esdeveniment—, que en el temps s’estén des del passat desembre de 2005 fins al maig de 2006, amb la voluntat d’incidir directament en idees com les de procés i transformació, fragment i multidireccionalitat, desmaterialització i pensament, i tot reiterant, de fet, la consideració de l’activitat artística no com a producció sinó com a pràctica i situació.

A grans trets, el projecte en qüestió —block W.B.— es centra en la sèrie de treballs que Francesc Abad ha anat realitzant al llarg dels darrers anys en referència directa o a partir de la figura i al pensament del filòsof alemany Walter Benjamin, uns treballs que inclouen instal•lacions, imatges, documentació, objectes, llibres d’artista, esbossos i projectes, i tota una sèrie de materials diversos que aniran conformant el gruix de l’exposició al llarg dels mesos. Es tracta, doncs, globalment, de repensar i fer una relectura, a la llum del present i dels seus canvis, d’aquestes peces que s’articulen i que tenen com a nucli el pensament de Walter Benjamin, així com també el propi pensament d’aquest autor, figura principal de la història cultural europea recent, i mort a Portbou fugint de la Gestapo, ara que, a més, fa els setanta anys de la primera publicació del seu capital, i encara avui plenament vigent, assaig “L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica”.

En algun sentit, la idea de fragment i l’estructura en procés, els dos elements característics i més representatius del pensament de Benjamin, constitueixen també els dos eixos operatius principals de block W.B.
Una peça nova constituirà el nucli i gairebé la imatge del que és el projecte com a totalitat i en la seva diversitat: una llarga taula en forma d’espiral que creix —el símbol del laberint, i del desenvolupament i el progrés— conté divuit monitors en cadascun dels quals una de les divuit “Tesis sobre la filosofia de la història” de Walter Benjamin, es constitueix com un punt de partida de les reflexions fetes per l’artista a propòsit de l’art, la política, la ideologia, l’exili, el dolor, el subjecte, la mort, la cultura, els pobles, la història… i la seva comprensió en l’actualitat.
Aquesta web (www.blockwb.net) forma part del projecte, esdevé un lloc expositiu més i igualment en procés.

Francesc Abad (Terrassa 1944) és un dels artistes catalans més significatius dels que iniciaren la seva trajectòria creativa en el marc històric de l’anomenat art conceptual a Catalunya, molt a inicis dels anys 70, tant per la seva continuada línia de treball com per l’esperit transversal característic del seu discurs. És un dels fundadors i integrants fonamentals del “Grup de Treball”, el col·lectiu d’artistes i teòrics més emblemàtic sorgit en el context de crítica i compromís propiciat per les actituds artístiques desmaterialitzades, i amb el qual participà el 1972 a la Documenta V de Kassel. Al llarg de gairebé quaranta-cinc anys d’activitat ininterrompuda, Francesc Abad ha mostrat regularment el seu treball en el conjunt de l’Estat espanyol i als darrers anys ha participat també en significatives exposicions temàtiques i de grup de caire històric i crític, nacionals i internacionals.

La seva activitat artística es construeix i es reconeix com una reflexió cultural articulada en forma d’imatges dialèctiques, centrada en la fragilitat de l’home, el paisatge i la paraula, el pas del temps i el pes de la memòria, l’agonia industrial i la progressió històrica, el final de mons que s’acaben, l’exili i el dolor, configurant una particular escriptura dels límits que prioritza clarament el compromís personal i la recerca social per damunt de la qualitat estètica i el caràcter objectual. Una reflexió, en definitiva, molt útil també per repensar els esdeveniments socials i polítics amb els quals s’ha anat determinant la història del segle XX.

Entre les darreres instal·lacions destaquen, per una banda, el procés d’investigació històrica El Camp de la Bota (www.francescabad.com/campdelabota), un projecte cabdal pel que fa a la recuperació de la memòria i el retorn de la dignitat social i personal a les víctimes oblidades del franquisme i, per una altra, la confluència sintètica, quasi definitiva, de les recerques i interessos que l’artista ha mostrat al llarg de molts anys per la figura i l’obra del pensador alemany, mort a Portbou, Walter Benjamin, que ha acabat materialitzant en el projecte block W.B. (www.blockwb.net).

L’interés continuat, i entrellaçat, de Francesc Abad per pensadors, científics, historiadors i filòsofs del segle XX, fa acte de presència també a l’hora de descriure la seva pròpia feina: “Des de 1958, i durant quinze anys, vaig treballar a la indústria tèxtil; durant els trenta següents ho he fet al món educatiu; Així doncs, sempre he estat estretament vinculat al món laboral: un exili permanent, lúcid i encantador”. Com deia Joseph Brodsky, a qui l’artista sempre confessa deure part del seu coneixement poètic: ”Per professió o, més ben dit, per l’efecte acumulatiu de tot el que he estat fent durant anys, sóc artista; per ofici, tanmateix, sóc professor de dibuix.” També, com assegurava Hannah Arendt, un altre dels seus puntals més persistents: “No tinc intenció de fer carrera, ni per convicció, ni per capacitat.”

...........