entorns bibliogràfics a cura de Manel Clot



1.      DE Walter Benjamin

2.      SOBRE Walter Benjamin

3.      DES DE Walter Benjamin

      3.a sobre Hannah Arendt

      3.b sobre Lisa Fittko

      3.c sobre Varian Fry (Marsella 1940)

4.     WEBS SOBRE Walter Benjamin

5.     DE Francesc Abad

6.    SOBRE Francesc Abad

7.     ENTORN & CONTEXTS

 




1_ DE Walter Benjamin

Angelus Novus. Edhasa. Barcelona, 1971.

Art i literatura. Eumo/Edipoies. Vic, 1984.

Assaigs de literatura contemporània. Columna. Barcelona, 2001.

Baudelaire. Poesía y capitalismo (Iluminaciones II). Taurus. Madrid, 1998.

Breve historia de la fotografía. Casimiro. Madrid, 2011.

Calle de dirección única. Abada. Madrid, 2011.

Cartas de la época de Ibiza. Pre-Textos. València, 2008.

Correspondencia 1928-1940 (amb Theodor W. Adorno). Trotta, 1998.

Correspondencia 1930-1940 (amb Gretel Adorno). Eterna Cadencia. Buenos Aires, 2011.

Correspondencia 1933-1940 (amb Gershom Scholem). Taurus. Madrid, 1987.

Correspondencia 1933-1940 (amb Gershom Scholem). Trotta. Madrid, 2011.

Crítica de la violencia. Biblioteca Nueva. Madrid, 2010.

Cuadros de un pensamiento. Imago Mundi. Buenos Aires, 1992.

Denkbilder. Epifanías en viajes. El cuenco de plata. Buenos Aires, 2011.

Denkbilder. Imágenes que piensan. Abada. Madrid, 2012.

Diario de Moscú. Taurus. Madrid, 1990.

Diari de Moscou. Eds. 62. Barcelona, 1987.

Dirección única. Alfaguara. Madrid, 2002.

Dos ensayos sobre Goethe. Gedisa. Barcelona, 1996.

El autor como productor. Itaca. Mèxic, 2004.

El Berlín demónico. Icaria. Barcelona, 1987.

El concepto de crítica de arte en el Romanticismo alemán. Península. Barcelona, 1988.

El narrador. Metales pesados. Santiago de Chile, 2008.

El origen del drama barroco alemán. Taurus. Madrid, 1990. (Abada. Madrid, 2012)

Ensayos escogidos. Sur. Buenos Aires, 1967.

Ensayos escogidos. Coyoacán. Mèxic, 2006.

Ensayos escogidos. El cuenco de plata. Buenos Aires, 2010.

Escritos autobiográficos. Alianza. Madrid, 1996.

Escritos. La literatura infantil, los niños y los jóvenes. Nueva Visión. Buenos Aires, 1989.

Estética y política. Las cuarenta. Buenos Aires, 2009.

Filosofía del arte y de la historia (Discursos interrumpidos I). Taurus. Madrid, 1992.

Haschisch. Taurus. Madrid, 1990.

Historias y relatos. El Aleph. Barcelona, 2005.

Imaginación y sociedad (Iluminaciones I). Taurus. Madrid, 1998.

Infancia en Berlín hacia 1900. Alfaguara. Madrid, 1990. (Abada. Madrid, 2011)

La dialéctica en suspenso. Fragmentos sobre la historia. Lom. Santiago de Chile, 2005.

La metafísica de la juventud. Paidós. Barcelona, 1993.

La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica. Itaca. Mèxic, 2003.

La obra de arte en la época de su reproducción mecánica. Casimiro. Madrid, 2010.

Libro de los Pasajes. Akal. Madrid, 2005.

L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica. Eds.62/Diputació de Barcelona, 1983.

L’obra d’art a l’època de la reproductibilitat tècnica. Eds. 62. Barcelona, 2010.

Obras. Libro I/Volumen 1. Abada. Madrid, 2006.

Obras. Libro I/Volumen 2. Abada. Madrid, 2009.

Obras. Libro II/Volumen 1. Abada. Madrid, 2007.

Obras. Libro II/Volumen 2. Abada. Madrid, 2009.

Obras. Libro IV/Volumen 1. Abada. Madrid, 2010.

Obras. Libro IV/Volumen 2. Abada. Madrid, 2010.

Papeles escogidos. Imago Mundi. Buenos Aires, 2011.

Para una crítica de la violencia y otros ensayos (Iluminaciones IV). Taurus. Madrid, 1998.

Parque central. Metales pesados. Santiago de Chile, 2005.

Personajes alemanes. Paidós. Barcelona, 1995.

Reflexiones sobre niños, juguetes, libros infantiles, jóvenes y educación. Nueva Visión. BB.AA. 1974.

Sobre el programa de la filosofía futura y otros ensayos. Monte Ávila. Montevideo, 1971.

Sobre el programa de la filosofía futura y otros ensayos. Planeta-De Agostini. Barcelona, 1986.

Sobre la fotografía. Pre-Textos. València, 2004.

Sonetos. Península/Eds. 62. Barcelona, 1993.

Sueños. Abada. Madrid, 2011.

Tentativas sobre Brecht (Iluminaciones III). Taurus. Madrid, 1998.

Tesis sobre la filosofia de la història. ACR Constantí Llombart. València, 2007.

Tesis sobre la historia y otros fragmentos. Contrahistorias. Mèxic, 2005.

The Arcades Project. Harvard University Press. Cambridge MA, 1999.

 

[Mythe et violence. Lettres Nouvelles. París, 1971]

[Trois pièces radiophoniques. Ch. Bourgois. París, 1997]

[Lumières pour enfants: émissions pour la jeunesse. Christian Bourgois. París, 2001]

[Écrits français. Gallimard. París, 2003]

[Images de pensée. Ch. Bourgois. París, 2001]

[Les chemins du labyrinthe. Quinzaine Littéraire. París, 2005]

[Sur le haschish. Ch. Bourgois, 2011]

[Proust. Nous. París, 2011]

 

 

inici



2_ SOBRE Walter Benjamin

Miguel ABENSOUR, L’Utopie, de Thomas More à Walter Benjamin. Sens&Tonka. París, 2000.

Theodor W. ADORNO, Sobre Walter Benjamin. Cátedra. Madrid, 1995.

Th. W. ADORNO/Walter BENJAMIN, Correspondencia 1928-1940. Trotta. Madrid, 1998.

Theodor W. ADORNO, “Caracterización de Walter Benjamin”, a Crítica cultural y sociedad. Ariel. Barcelona, 1973.

Gretel ADORNO/Walter BENJAMIN, Correspondance (1930-1940). Gallimard. París, 2007.

Gretel ADORNO/Walter BENJAMIN, Correspondencia 1930-1940. Eterna Cadencia. Buenos Aires, 2011.

Giorgio AGAMBEN, Infancia e historia. A. Hidalgo. Buenos Aires, 2001.

Giorgio AGAMBEN, “El ángel melancólico”, a El hombre sin contenido. Áltera. Barcelona, 1998.

Giorgio AGAMBEN, “Walter Benjamin e il demonico. Felicità e redenzione storica nel pensiero di Benjamin”, Aut aut, nº189-190. Florència, 1982.

Giorgio AGAMBEN, "Lengua e historia", "Walter Benjamin y lo demoníaco" i "El Mesías y el soberano", a La potencia del pensamiento. Ensayos y conferencias. Anagrama. Barcelona, 2008.

Carlos A. AGUIRRE, “Walter Benjamin y las lecciones de una historia vista «a contrapelo»”, a: www.dhi.uem.br/publicacoesdhi/dialogos/volume01/vol5_atg1.html

Jesús AGUIRRE, “Walter Benjamin en un camino que no es el de Damasco”, introducció a Walter BENJAMIN, Tentativas sobre Brecht (Iluminaciones III). Taurus. Madrid, 1998.

Jesús AGUIRRE, “Introducción a Walter Benjamin”, introducció a Walter BENJAMIN, Imaginación y sociedad (Iluminaciones I). Taurus. Madrid, 1980.

Jesús AGUIRRE, “Walter Benjamin. Fantasmagoría y objetividad”, introducció a Walter BENJAMIN, Poesía y capitalismo (Iluminaciones II). Taurus. Madrid, 1980.

Jesús AGUIRRE, “Un millón de muertos más uno”, El País, 20-IX-1990, Madrid.

Jesús AGUIRRE, “Interrupciones sobre Walter Benjamin”, introducció a Walter BENJAMIN, Discursos interrumpidos I. Taurus. Madrid, 1973.

Eva ALADRO, “Walter Benjamin-Simone Weil: una teoría de la atención”, a:http://mimosa.pntic.mec.es/~sferna18/benjamin/BENJAMIN_Y_WEIL.pdf

Robert ALTER, Necessary Angels. Tradition and Modernity in Kafka, Benjamin and Scholem. Harvard Univ. Press. Cambridge MA, 1991.

Robert ALTER, Les anges nécessaires. Belles Lettres. París, 2001.

Ana AMADO, “Cine, historia, memoria. Notas sobre Histoire(s) du cinéma, de Jean-Luc Godard”, a www.rayandolosconfines.com.ar/critica_amado2.html

Gabriel AMENGUAL, Salvar l’experiència en el moment de la seva desaparició. L’experiència en el pensament de Walter Benjamin. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 2006, i també on-line: www.iec.cat/gc/digitalAssets/5581_Amengual.pdf

Gabriel AMENGUAL/Mateu CABOT/Juan L. VERMAL (eds), Ruptura de la tradición. Estudios sobre Walter Benjamin y Martin Heidegger. Trotta. Madrid, 2008.

Libero ANDREOTTI (dir), Spielraum: Walter Benjamin et l’architecture. La Villette. París, 2011.

Xavier ANTICH, “Luces sobre la ciudad moderna”, La Vanguardia, 13-VII-2005, Barcelona.

José Luis L. ARANGUREN, “Actualidad de Walter Benjamin”, Cuadernos para el diálogo. Madrid, desembre 1972.

Hannah ARENDT, Walter Benjamin, Bertolt Brecht, Hermann Broch, Rosa Luxemburgo. Anagrama. Barcelona, 1971.

Hannah ARENDT, Walter Benjamin 1892-1940. Allia. París, 2007.

Hannah ARENDT, “Walter Benjamin 1892-1940”, a Hombres en tiempos de oscuridad. Gedisa. BCN, 2001.

Rafael ARGULLOL, “Karl Krauss y Walter Benjamin”, Diario 16, 15-9-1990, Madrid.

Eduardo ARROYO, El Trío Calaveras. Goya, Benjamin y Byron-boxeador. Taurus. Madrid, 2003.

Anthony AUERBACH, "Imagine no Metaphors: the Dialectical Image of Walter Benjamin", Image [&] Narrative (e-journal), nº18, 2007, i www.imageandnarrative.be/thinking_pictures/auerbach.htm

Ariella AZOULAY, “Cuando las fotografías empiezan a convertirse en pruebas en el proceso histórico”, Zehar, nº60/61. Arteleku, Donostia, 2007.

Ariella AZOULAY, “(Death’s) Display Showcase: Walter Benjamin”, i “The (Aesthetic) Distance: Benjamin and Heidegger”, a Death’s Showcase. MIT Press. CambridgeMA, 2001.

Jacquelynn BAAS, “Reconsidering Walter Benjamin: ‘The Age of Mechanical Reproduction’ in Retrospect”, a Gabriel P. WEISBERG-Laurinda S. DIXON (eds), The Documented Image: Visions in Art History. Syracuse Univ. Press, 1987.

M. Luisa BACHIS, Walter Benjamin. Linguaggio, traduzione, tradizione. Atheneum. Florència, 2000.

Philippe BAUDOUIN, Au microphone: Dr. Walter Benjamin. Walter Benjamin et la création radiophonique 1929-1933. Maison des Sciences de l’Homme. París, 2009.

Timothy H. BAHTI/Marilyn S. FRIES (eds), Jewish writers, german literature: the uneasy examples of Nelly Sachs and Walter Benjamin. Univ.Michigan Press. Ann Arbor MI, 1996.

A. BALLENT/A. GORELIK/G. SILVESTRI, “Las metrópolis de Benjamin”, a la web: http://mimosa.pntic.mec.es/~sferna18/benjamin/LAS_METROPOLIS_DE_BENJAMIN.pdf

Ernesto BALTAR, “Aproximación a Walter Benjamin a través de Charles Baudelaire”, a la web:http://www.giutor.com/sdf/cont/Quattordicesimo/XIV.10.html

Juan BARJA, Historia. Sueño. Fin. Tentativas en torno a Walter Benjamin. Abada. Madrid, 2010.

Roger BARTRA, El duelo de los ángeles. Locura sublime, tedio y melancolía en el pensamiento moderno. Pre-Textos. València, 2004.

Jean BAUDRILLARD, Por una crítica de la economía política del signo. Siglo XXI. Mèxic, 1979.

Tim BEASLEY-MURRAY, Mikhail Bahktin and Walter Benjamin: Experience and Form. MacMillan. Londres, 2007.

Jacques-Olivier BÉGOT, Walter Benjamin. Belin. París, 2012.

C. BELCIKOWSKI, “Walter Benjamin, le conteur”, a la web: http://belcikowski.org/la_dormeuse/benjamin_le_conteur.php

Vance BELL et alt, Benjamin’ Blind Spot: Walter Benjamin and the Premature Death of Aura. DAP. Nova York, 2001.

L. BELLOI/L. LOTTI (dir), Walter Benjamin. Tempo, storia, linguaggio. Editori Reuniti. Roma, 1983.

Valentino BELLUCCI, “Le costellazioni dell’universo di Walter Benjamin” a: http://www.giutor.com/sdf/cont/Quattordicesimo/XIV.10.html

Andrew BENJAMIN (ed), The Problems of Modernity: Adorno and Benjamin. Routledge. N. Y, 1989.

Andrew BENJAMIN (ed), Walter Benjamin and Art. Continuum. Nova York, 2005.

Andrew BENJAMIN (ed), Walter Benjamin and History. Continuum. Nova York, 2006.

Andrew BENJAMIN, “The illusion of the future: notes on Benjamin and Freud”, Arena Journal. Melbourne, gener 2006.

Andrew BENJAMIN, Walter Benjamin and the Arcades Project. Athlone Pr. Londres, 2004.

Andrew BENJAMIN/Beatrice HANSSEN (eds), Walter Benjamin and Romanticism. Continuum. Nova York, 2002.

Andrew BENJAMIN/Peter OSBORNE (eds), Walter Benjamin’s Philosophy: Destruction and Experience. Routledge. Londres, 1994.

Daniel BENSAÏD, Walter Benjamin. Sentinelle messianique à la gauche du possible. Plon. París, 1990.

Giulianna BENVENUTI, La cenere lieve del vissuto. Il concetto di critica in Walter Benjamin. Bulzoni. Roma, 1994.

M. BERTONI, “Walter Benjamin. Il tempo dell’opera, il tempo della storia”, a Tempi e forme. Una ricerca sulle arti visive contemporanee. Hopefulmonster. Torí, 1998.

Antonia BIRNBAUM, Bonheur Justice Walter Benjamin. Payot. París, 2009.

Maurice BLANCHOT, L’entretien infini. Gallimard. París, 1969.

Maurice BLANCHOT, “Traducir”, a La amistad. Trotta. Madrid, 2007.

Remo BODEI, «Le Malattie della Tradizione. Dimensioni e Paradossi del Tempo in Walter Benjamin», Aut aut, nº189-190. Florència, 1982.

Guido BOFFI, Nero con bambino. L’antropologia impolitica di Walter Benjamin. Mimesis. Milà, 1999.

Jean BOLLACK, “Walter Benjamin en 1968”, a Poésie contre poésie. Celan et la littérature. PUF. París, 2001.

Norbert BOLZ/Willem van REIJEN, Walter Benjamin. New Jersey Humanities Press, 1996.

Alberto BONNET, “Un aporte para la crítica de la filosofía de la historia”, Razón y Revolución, nº4. Buenos Aires, 1998, i a http://www.razonyrevolucion.org/textos/revryr/intelectuales/ryr4Bonnet.pdf

G. BONOLA/M. RANCHETTI (eds), Walter Benjamin. Saul concetto di storia. Einaudi. Torí, 1997.

Ami BOUGANIM, Walter Benjamin: le rêve de vivre. Albin Michel. París, 2007.

Ami BOUGANIM (entrevista), “Walter Benjamin: el sueño de vivir”, salonKritik, 13-06-2011, text online:http://salonkritik.net/10-11/2011/06/walter_benjamin_el_sueno_de_vi.php; abans a Filosofía Contemporanea, 18-05-2008, text online: http://filosofiacontemporanea.wordpress.com/2008/05/18/walter-benjamin-el-sueno-de-vivir /, i publicada originalment a L’Information Juive, París, 7 nov. 2007.

Christopher BRACKEN, «The Language of Things: Walter Benjamin’s Primitive Thought», Semiotica 138-1/4, 2002.

José Luis BREA, “Poderoso resonar de los tiempos”, La Vanguardia, 13-VII-2005, Barcelona.

José Luis BREA, “<Nuevos*Dispositivos_Arte>“, a El Tercer Umbral. Estatuto de las prácticas artísticas en la era del capitalismo cultural. Cendeac. Murcia, 2004.

José L. BREA,“Pasajes del siglo21”, http://joseluisbrea.net i a http://salonkritik.net/archivo/2005/07/pasajes_del_sig.php

José Luis BREA, “(e)images & (e)archives in a RAM culture“, a CASM Vol 2. Centre d’Art Santa Mònica. Barcelona, 2006.

José Luis BREA, “El primado de la alegoría en el arte contemporáneo”, a Noli me legere. El enfoque retórico y el primado de la alegoría en el arte contemporáneo. Cendeac. Murcia, 2007, i per a descàrrega lliure: http://joseluisbrea.net/ediciones_cc/noli.pdf

Brian BRITT, Walter Benjamin and the Bible. Edwin Mellen. Londres, 2003.

Ilaria BROCCHINI, Trace et disparition: à partir de l’œuvre de Walter Benjamin. L’Harmattan. París, 2006.

Momme BRODERSEN, Walter Benjamin: A Biography. Verso. Londres, 1996.

Momme BRODERSEN, Walter Benjamin. Bibliografia critica generale (1913-1983). Aesthetica. Palermo, 1984.

Stephen BRONNER, “Reclaiming the fragments: on the messianic materialism of Walter Benjamin”, a: www.uta.edu/english/dab/illuminations/bron3.html

Christine BUCI-GLUCKSMANN, La raison baroque: de Baudelaire à Benjamin. Galilée. París, 1984.

Susan BUCK-MORSS, “Estética y anestésica. Una revisión del ensayo de Walter Benjamin sobre la obra de arte”. La balsa de la Medusa, nº 25. Madrid, 1993.

Susan BUCK-MORSS, Dialéctica de la mirada. Walter Benjamin y el proyecto de los Pasajes. Visor. Madrid, 1995.

Susan BUCK-MORSS, Walter Benjamin, escritor revolucionario. Interzona. Buenos Aires, 2005.

Susan BUCK-MORSS, Origen de la dialéctica negativa. Siglo XXI. Mèxic, 1981.

Susan BUCK-MORSS, The origin of negative dialectics: Theodore W. Adorno, Walter Benjamin and Frankfurt Institute. Free Press. Nova York, 1979.

Susan BUCK-MORSS, «The Flaneur, the Sandwichman and the Whore: The Politics of Loitering», New German Critique, nº39. Nova York, tardor 1986.

Susan BUCK-MORSS, ”Dream world of mass culture. Walter Benjamin’s theory of modernity and the dialectics of seeing”, a David LEVIN (ed), Modernity and the hegemony of vision. University of California Pr. Berkeley, 1993.

Boris BUDEN, «"L’auteur comme producteur" de Benjamin : une relecture dans l’Est postcommuniste», ahttp://eipcp.net/transversal/1204/buden/fr

Marcus BULLOCK, Walter Benjamin. Blackwell. Oxford, 1997.

Peter BULTHAUP (comp), Materialen zu Bejamins Thesen « Über den Begriff der Geschichte“. Suhrkamp. Frankfurt, 1975.

Peter BÜRGER, “Walter Benjamin: contribution à une theorie de la culture contemporaine”, Revue d’esthétique, nº1. París, 1981.

Peter BÜRGER, “Discusión de la teoría del arte de Benjamin” i “El concepto de alegoría en Benjamin”, a Teoría de la vanguardia. Península. Barcelona, 1987.

Peter BÜRGER, “Walter Benjamin’s ‘Redemptive Critique’”, a The Decline of Modernism. Pennsylvania Univ. Press, 1992.

Victor BURGIN, “The City in Pieces”, a In/Different Spaces. Univ. California Press. Berkeley, 1996.

Mateu CABOT, "Walter Benjamin y el concepto de «experiencia», pensado desde la Estética" i "Normalidad, realidad, transgresión. Fragmentos a partir de Walter Benjamin", a: www.mateucabot.net.

Daniel H. CABRERA, “La modernidad como ensoñación colectiva en Walter Benjamin”, a: www.unavarra.es/puresoc/pdfs/c_ponencias/Cabrera.pdf

Eduardo CADAVA, Words of light: theses on the photography of history. Princeton University Pr, 1997.

Albert CALLS, Walter Benjamin: últim viatge, darrera frontera. La Comarcal. Argentona, 2000.

Ricardo CANO GAVIRIA, “Els últims dies de Walter Benjamin”, El País, 28-9-1986, Barcelona.

Chiara CAPPELLETTO, Figure della rappresentazione. Gesto e citazione in Walter Benjamin e Bertold Brecht. Mimesis. Milà, 2002.

Gianni CARCHIA, Nome e immagine. Saggio su Walter Benjamin. Bulzoni. Roma, 2000.

Alberto CARDÍN, “Las ‘Tesis’ o la historia como desesperación”, La Vanguardia, 25-IX-1990, Barcelona.

Giovanni CARERI/Georges DIDI-HUBERMAN (dir), “L’histoire de l’art depuis Walter Benjamin”, Images Re-Vues, Hors-Série nº2. París, primavera 2010. Online: http://imagesrevues.revues.org/113 (Actes del col·loqui «L’histoire de l’art depuis Walter Benjamin», organisat per l’EHESS-CEHTA i l’INHA sota la direcció de Giovanni Careri i Georges Didi-Huberman, el 5 i 6 de desembre del 2008 a l’INHA)

Noël CARROLL, “Celebraciones filosóficas del arte de masas: la tradición minoritaria”, a Una filosofía del arte de masas. A.Machado. Madrid, 2002.

Gemma CASADEVALL, “50 anys de la mort de Walter Benjamin”, Avui, 15-IX-1990, Barcelona.

Howard CAYGILL/Alex COLES/Andrzej KLIMOWSKI, Introducing Walter Benjamin. Totem. N. Y, 1998.

Howard CAYGILL/Alex COLES/Andrzej KLIMOWSKI, Walter Benjamin para principiantes. Era Naciente. Buenos Aires, 2001.

Howard CAYGILL, Walter Benjamin: the colour of experience. Routledge. Londres, 1998.

Jasiel CESAR, Walter Benjamin on Experience and History: Profane Illumination. Edwin Mellen. Londres, 1992.

Rey CHOW, “Walter Benjamin’s love affair with death”, New German Critique, nº48. Ithaca,  1989.

Alejandra CIRIZA, "Walter Benjamin. A la búsqueda del tiempo perdido", online a la web: http://www.serviciosesenciales.com.ar/articulos/001-Ciriza.pdf

Victoria CIRLOT, “La tesis de Benjamin”, Diario 16, 18-10-1990, Madrid.

Esther COHEN, “Walter Benjamin: la tristeza del Golem”, Siempre!, vol46. Mèxic, febrer 2000.

Esther COHEN, “El testimonio de los campos: entre realidad y ficción”, a la web:  www.fractal.com.mx/F34Cohen.html

Margaret COHEN, Profane Illumination. Walter Benjamin and the Paris of Surrealist Revolution. Univ. of California Press. Berkeley, 1993.

Tom COHEN, Ideology and Inscription: “Cultural Studies” after Benjamin, De Man and Bakhtin. Cambridge University Press, 1998.

Alex COLES (ed), The Optic of Walter Benjamin. De-, dis-, ex-, vol 3. Black Dog. Londres, 2001.

Elizabeth COLLINGWOOD-SELBY, Walter Benjamin. La lengua del exilio. ARCIS-LOM. Santiago de Chile, 1997, i online: www.mazinger.sisib.uchile.c/repositorio/filosofia_y_humanidades/c20021241350benjaminex.pdf

Elizabeth COLLINGWOOD-SELBY, El filo fotográfico de la historia. Walter Benjamin y el olvido de lo inolvidable. Metales pesados. Santiago de Chile, 2009.

Catherine COQUIO, “Benjamin et Panofsky devant l’image”, a J.-M. LACHAUD (dir), Présence(s) de Walter Benjamin. Public. Univers. Michel de Montaigne. Burdeus, 1992.

Adriana CORTÉS, “Walter Benjamin: El libro de los Pasajes y La mirada del ángel”, Siempre!, vol52. Mèxic, desembre 2005.

Diego COUSIDO, “Walter Benjamin y la filosofía de la historia”, El Interpretador, nº3, juny 2004, i ahttp://librodenotas.com/article/4920/walter-benjamin-y-la-filosof237a-de-la-historia

Álvaro CUADRA, “La obra de arte en la época de su hiperreproducibilidad digital”, a la web: www.wbenjamin.org/obra_de_arte.html

José M. CUESTA ABAD, Juegos de duelo: la historia según Walter Benjamin. Abada. Madrid, 2004.

Micaela CUESTA, “Apuntes sobre la concepción benjaminiana del lenguaje”, Nómadas, nº17, Universidad Complutense de Madrid, gener-juny 2008, i www.ucm.es/info/nomadas/17/micaelacuesta.pdf

Micaela CUESTA, “’El origen del drama barroco alemán’ de Walter Benjamin. Consideraciones epistemo-críticas”, Observaciones filosóficas, nº8, Buenos Aires, juny 2009.

Kamal CUMSILLE, “Shock y Estado de Excepción: Arte y Política Moderna, Baudelaire y Benjamin”, a la web: http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/cumsille51.pdf

Jean-Louis DÉOTTE, «Walter Benjamin, la question de la technique et le cinéma», a Qu’est-ce qu’un appareil ? L’Harmattan. París, 2007.

Jean-Louis DÉOTTE, L’homme de verre: Esthétiques benjaminiennes. L’Harmattan. París, 2000.

Jacques DERRIDA, “Nombre de pila de Benjamin”, a Fuerza de ley. El fundamento místico de la autoridad. Tecnos. Madrid, 1997, i a: http://www.jacquesderrida.com.ar/textos/walter_benjamin.htm

Jacques DERRIDA, “Los límites de la aniquilación. Hipótesis sobre Benjamin y la solución final”, El País, 20-IX-1990, Madrid.

Fabrizio DESIDERI, La porta della giustizia. Saggi su Walter Benjamin. Pendragon. Bolònia, 1995.

Fabrizio DESIDERI, «Il Messia di Benjamin», a http://www.philos.unifi.it/upload/sub/Materiali/Preprint/desideri1.pdf

Fabrizio DESIDERI, “The Mimetic Bond. Benjamin and the question of technology”, a Andrew BENJAMIN (ed), Walter Benjamin and art. Continuum. Nova York, 2005.

Fabrizio DESIDERI, Walter Benjamin, il tempo e la forme. Editore Reuniti. Roma, 1980.

Georges DIDI-HUBERMAN, Imágenes pese a todo: memoria visual del holocausto. Paidós. Bcna, 2004.

Georges DIDI-HUBERMAN, Devant l’image. Question posée aux fins d’une histoire de l’art. Minuit. París, 1990.

Georges DIDI-HUBERMAN, Ante la imagen: pregunta formulada a los fines de una historia del arte. CENDEAC. Murcia, 2010.

Georges DIDI-HUBERMAN, «La imagen-malicia. Historia del arte y rompecabezas del tiempo», a Ante el tiempo. A. Hidalgo. Buenos Aires, 2006.

Georges DIDI-HUBERMAN, «L’image survient : l’histoire se démonte, le temps se remonte», cat. Le Temps, vite. Centre Pompidou. París, 2000.

Georges DIDI-HUBERMAN, «La double distance» i «L’image critique», a Ce que nous voyons, ce qui nous regarde. Minuit. París, 1992.

Georges DIDI-HUBERMAN, Lo que vemos, lo que nos mira. Manantial. Buenos Aires, 1997.

Georges DIDI-HUBERMAN, «Conaissance par le kaleidoscope. Morale du joujou et dialectique de l’image selon Walter Benjamin», Études Photographiques, nº7. París, maig 2000, i també la versió online: http://etudesphotographiques.revues.org/index204.html

Georges DIDI-HUBERMAN, «L’histoire de l’art à rebrousse-poil. Temps de l’image et «travail au sein des choses» selon Walter Benjamin», Les Cahiers du MNAM, nº72. París, estiu 2000.

Ricardo DIVIANI, “El debate Adorno-Benjamin. Elementos para una lectura en relación a la reproducción tecnológica en el Arte y la Cultura”, a: http://www.fcpolit.unr.edu.ar/wp-content/uploads/El-debate-Adorno-Benjamin.pdf

John DOCKER/Subhash JAIRETH (eds), “Benjamin and Bakhtin. New approaches, new contexts”. Journal of Narrative Theory, vol. 32, nº 3. Eastern Michigan University, tardor 2002.

John DOCKER/Subhash JAIRETH (eds), “Benjamin and Bakhtin. Vision and visuality”. Journal of Narrative Theory, vol. 33, nº 1. Eastern Michigan University, hivern 2003.

Ulisse DOGÀ, Port Bou: ¿Alemán? Paul Celan lee a Walter Benjamin. A. Machado. Madrid, 2012.

Tomás DOMÍNGUEZ, «Walter Benjamin: comprender el mundo desde el exilio», Proceso, nº5. Mèxic, juny 1999.

Marie-Cécile DUFOUR-EL MALEH, Angelus Novus. Essai sur l’œuvre de Walter Benjamin. OUSIA. Brusel.les, 2000.

Marie-Cécile DUFOUR-EL MALEH, La Nuit sauvée. Walter Benjamin et la pensée de l’histoire. OUSIA. Brusel·les, 1993.

Alexander G. DÜTTMANN, The Gift of Language. Memory and Promise in Adorno, Benjamin, Heidegger and Rosenzweig. Syracuse University Press, 2000.

Terry EAGLETON, Walter Benjamin o hacia una crítica revolucionaria. Cátedra. Madrid, 1998.

Terry EAGLETON, “El rabino marxista: Walter Benjamin”, a La estética como ideología. Trotta. Madrid, 2006.

Bolívar ECHEVERRÍA (comp), La mirada del ángel. En torno a las Tesis sobre la historia de Walter Benjamin. Era. Mèxic, 2005.

Bolívar ECHEVERRÍA, “Arte y utopía”, introducció a Walter BENJAMIN, La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica. Itaca. Mèxic, 2003, i www.bolivare.unam.mx/ensayos/arte_utopia.html

Bolívar ECHEVERRÍA, “Walter Benjamin, la condición judía y la política”, introducció a Walter BENJAMIN, Tesis sobre la historia y otros fragmentos. Contrahistorias. Mèxic, 2004, i reproduida a http://www.bolivare.unam.mx/traducciones/Sobre%20el%20concepto%20de%20historia.pdf 

Bolívar ECHEVERRÍA, “Presentación”, a Walter BENJAMIN, El autor como productor. Itaca. Mèxic, 2004, i a http://www.bolivare.unam.mx/traducciones/El%20autor%20como%20productor.pdf

Bolívar ECHEVERRÍA, Valor de uso y utopía. Siglo XXI. Mèxic, 1998.

Bolívar ECHEVERRÍA, “El Ángel de la historia y el materialismo histórico”, País Secreto 9, revista de ensayo y poesía, i a: http://es.scribd.com/doc/84540469/Bolivar-Echeverria-El-angel-de-la-historia-y-el-materialismo-historico i a http://www.bolivare.unam.mx/mirada.html

Adi EFAL, “Warburg’s «Pathos Formula» in Psychoanalytic and Benjaminian Contexts”, Assaph, nº5. Tel Aviv University, 2000, i: http://arts.tau.ac.il/departments/images/stories/journals/arthistory/Assaph5/13adiefal.pdf

Barbara ENGH, Walter Benjamin. Routledge. Londres, 2006.

Alicia ENTEL, Escuela de Frankfurt. Razón, arte y libertad. Eudeba. Buenos Aires, 1999.

Ubaldo FADINI, “Lode del collettivo”, a: www.carmillaonline.com/archives/2006/02/001669.html

Ramon FARRÉS, “Les traduccions de Benjamin, Hegel i Biermann”, a Antoni Pous. L’obra essencial. Eumo. Vic, 2005.

Silvia FEHRMANN/Gabriela MASSUH (eds), Sobre Walter Benjamin. Vanguardias, historia, estética y literatura. Una visión latinoamericana. Alianza/Goethe Institut. Buenos Aires, 1993.

Peter FENVES, The messianic reduction. Walter Benjamin and the shape of time. Stanford University Press, 2011.

Diego FERNÁNDEZ, “Walter Benjamin y el tiempo de la esperanza”, a: http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/page9.html#cuarentaytres

Diego FERNÁNDEZ H., “Informe del tiempo. Sobre la temporalidad de la cita en Walter Benjamin y la (in)temporalidad de lo inconsciente en Sigmund Freud”, a: www.wbenjamin.org/fernandez.html

Eugenio FERNÁNDEZ G. “Walter Benjamin: Experiencia, tiempo e historia”, a la web: http://revistas.ucm.es/index.php/ASHF/article/view/ASHF9595110107A/5038

L. FERNÁNDEZ-CASTAÑEDA, Experiencia y lenguaje en Walter Benjamin (tesi doctoral). Universidad Autónoma de Madrid, 1999, i a: www.lacavernadeplaton.com/articulos.htm

Eduardo FERNÁNDEZ-GIJÓN, Walter Benjamin: iluminación mística e iluminación profana. Public. Universidad de Valladolid, 1990.

Eduardo FERNÁNDEZ GIJÓN, “Walter Benjamin y Bertolt Brecht: las malas compañías”, Mientras Tanto, nº27. Barcelona, 1986.

Concha FERNÁNDEZ MARTORELL, “Walter Benjamin, una cita para la filosofía futura”, Travesía, nº 23.

Concha FERNÁNDEZ MARTORELL, Walter Benjamin. Crónica de un pensador. Montesinos. Bcna, 1992.

Concha FERNÁNDEZ MARTORELL, “Introducción”, a Walter BENJAMIN, Escritos autobiográficos. Alianza. Madrid, 1996.

David S. FERRIS (ed), Walter Benjamin: Theoretical Questions. Stanford University Press, 1996.

David S. FERRIS (ed), The Cambridge Companion to Walter Benjamin. Cambridge University Pr, 2004.

David S. FERRIS (ed), The Cambridge introduction to Walter Benjamin. Cambridge Univ. Press, 2008.

Dominik FINKELDE (et alt), Topografías de la modernidad. El pensamiento de Walter Benjamin. Universidad Nacional Autónoma. México, 2007.

Gerhard FISCHER (ed), With the Sharpened Axe of Reason: Approaches to Walter Benjamin. Berg. Oxford, 1996.

Lisa FITTKO, Mi travesía de los Pirineos. El Aleph. Barcelona, 1988.

Lisa FITTKO, “El viejo Benjamin”, a: www.enfocarte.com/2.17/destacado.html

Ricardo FORSTER, W. Benjamin-Th. W. Adorno. El ensayo como filosofía. Nueva Visión. BB. AAA, 1991.

Ricardo FORSTER, Walter Benjamin y el problema del mal. Altamira. Buenos Aires, 2003.

Ricardo FORSTER, Los hermeneutas de la noche. De Walter Benjamin a Paul Celan. Trotta. Madrid, 2009.

Ricardo FORSTER, “Escenas del siglo XX”, a Crítica y sospecha. Paidós. Buenos Aires, 2003.

Ricardo FORSTER, “Lecturas de Benjamin: entre el anacronismo y la actualidad”, a www.rayandolosconfines.com.ar/reflex11_forster.htm

Ricardo FORSTER, “Memoria y olvido: Derrida lee a Hermann Cohen”, a Filosofía después del holocausto: http://www.proyectos.cchs.csic.es/fdh/sites/proyectos.cchs.csic.es.fdh/files/forster.pdf

Hal FOSTER, “Exquisite Corpses” i “Auratic Traces”, a Compulsive Beauty. MIT Pr. CambridgeM, 1993.

Hal FOSTER, “Archivos de arte moderno”, a Diseño y delito (y otras diatribas). Akal. Madrid, 2004.

David FRISBY, Theories of Modernity in the work of Simmel, Kracauer and Benjamin. MIT Press. Cambridge MA, 1986.

David FRISBY, Fragmentos de la modernidad. Teorías de la modernidad en la obra de Simmel, Kracauer y Benjamin. Visor. Madrid, 1992.

David FRISBY, Walter Benjamin. An Introduction to His Social Theory. Polity Press. Cambridge, 1988.

David P. FRISBY, Walter Benjamin. Sage. Londres, 2004.

Michel FRIZOT, «La modernité instrumentale. Note sur Walter Benjamin», Études photographiques, nº8, París, nov. 2000, i online: http://etudesphotographiques.revues.org/index228.html

Robert FULFORD, “Walter Benjamin, the flâneur and the confetti of history”, Queen’s Quarterly, vol113, nº4. Ontario, desembre 2006.

Stéphane FÜZESSÉRY & Philippe SIMAY, Le choc des métropoles: Simmel, Kracauer, Benjamin. Eds. de l’Éclat. París, 2008.

Jeanne-Marie GAGNEBIN, Histoire et narration chez Walter Benjamin. L’Harmattan. París, 2000.

Federico GALENDE, Walter Benjamin y la destrucción. Metales Pesados. Santiago de Chile, 2009.

Stefan GANDLER, “¿Por qué el ángel de la historia mira hacia atrás?”, a la web: www.archivochile.com/Ideas_Autores/benjaminw/esc_frank_benjam0020.pdf

Gianni GARCHIA, “Tiempo Histórico y tiempo estético en Walter Benjamin”, Creación, nº1. Madrid, 1990.

Isaac GARCÍA VENEGAS, “La mirada del Ángel”,

Alexander GELLEY, “On the “Myth of the German-Jewish Dialogue”: Scholem and Benjamin”, Jouvert, vol 3, nº 1-2. North Carolina State University, 1999.

Dario GENTILI, Il tempo della storia. Le tesi sul “concetto di storia” di Walter Benjamin. Guida. Nàpols, 2002.

Helga GEYER-RYAN et alt (eds), “Perception & Experience in Modernity. International Walter Benjamin Congress 1997”, Benjamin Studien/Studies 1. Rodopi. Amsterdam/Nova York, 2002, i accés online a: www.ingentaconnect.com/content/rodopi/benj

Eduardo GIJÓN, “Sobre Infancia en Berlín de Walter Benjamin”, Un Ángel Más, nº 1. Casa Revilla. Valladolid, 1987.

Graeme GILLOCH, Myth and Metropolis: Walter Benjamin and the City. Polity Press. Londres, 1997.

Graeme GILLOCH, Walter Benjamin. Critical constellations. Polity Press Cambridge, 2002.

Arno GISINGER, Konstellation Walter Benjamin en exil 1933-1940. Trans Photographic Press Ed, 2009.

Marc GOLDSCHMIT, L’écriture du messianique. La philosophie secrète de Walter Benjamin. Hermann, 2010.

Juan GOYTISOLO, “El crimen fue en Port Bou”, El País, 5-VIII-1984, Barcelona.

Enrico GUGLIELMETTI, Walter Benjamin: il bianco e il nero. Mursia. Milà, 1988.

Enrico GUGLIELMETTI, Walter Benjamin. Tempo, ripetizione, equivocità. Mursia. Milà, 1990.

H. V. GUMBECHT/M. MARDINAN (eds), Mapping Benjamin: The Work of Art in the Digital Age. Standford University Press, 1995.

Ilan GUR-ZE’EV, “Walter Benjamin and Max Horkheimer, from utopia to redemption”, a la web: http://construct.haifa.ac.il/~ilangz/Utopia4.html

Carlos GURMÉNDEZ, “Melancolía del tiempo cosificado”, El País, 20-IX-1990, Madrid.

Jürgen HABERMAS, “Walter Benjamin”, a Perfiles filosófico-políticos.Taurus. Madrid, 1975.

Jürgen HABERMAS, “Entre arte y política: un careo con Walter Benjamin”, Revista de Occidente, nº129. Madrid, 1973.

Jürgen HABERMAS, “L’actualité de Walter Benjamin. La critique: prise de conscience ou préservation”, Revue d’Esthétique, nº1. París, 1981.

Jürgen HABERMAS, “Consciousness-Raising or Redemptive Criticism”, New German Critique, nº40. Nova York, hivern 1987.

Susan A. HANDELMAN, Fragments of Redemption: Jewish Thought and Literary Theory in Benjamin, Scholem, and Lévinas. Indiana Univ. Press. Bloomington, 1991.

Miriam HANSEN, “Benjamin, Cinema and Experience: The Blue Flower in the Land of Technology”, New German Critique, nº40. Nova York, hivern 1987.

Miriam HANSEN, “America, Paris, the Alps: Kracauer (and Benjamin) on cinema and modernity”, a Leo CHARNEY/Vanessa SCHWARTZ (eds), Cinema and the invention of modern life. University of California Press. Berkeley, 1995.

Beatrice HANSSEN, Walter Benjamin and the Arcades Project. Continuum. Nova York, 2006.

Beatrice HANSSEN, Walter Benjamin’s other History: of Stones, Animals, Human Being, and Angels. University of California Press. Berkeley, 2000.

Jeremy HARDING, “Through the Trapdoor”, London Review of Books, vol. 29, nº 14, juliol 2007, i a: http://www.lrb.co.uk/v29/n14/jeremy-harding/through-the-trapdoor ; hi ha traducció al castellà: “Los últimos días de Walter Benjamin”, a: http://www.librosperuanos.com/traducciones/detalle/00000000064/Los-ultimos-dias-de-Walter-Benjamin

Steven HELMLING, “Constellation and Critique: Adorno’s Constellation, Benjamin’s Dialectical Image”, Postmodern Culture, vol14, nº1, set 2003, i: http://pmc.iath.virginia.edu/text-only/issue.903/14.1helmling.txt

Hermann HERLINGHAUS/Jesús MARTÍN-BARBERO, Contemporaneidad latinoamericana y análisis cultural: conversaciones al encuentro de Walter Benjamin. Iberoamericana. Madrid; Vervuet, Frankfurt, 2000.

Domingo HERNÁNDEZ SÁNCHEZ, “Europa entre archivos”, Pliegos de Yuste, nº1, novembre 2003.

Daniel HIERNAUX-NICOLAS, “Walter Benjamin y los pasajes de París: el abordaje metodológico”, a la web: www.cmq.edu.mx/documentos/Revista/revista6/Hiernaux_est_volIII_numb6_1999.pdf

Andrés HISPANO, “Revolución urbana”, La Vanguardia, 13-VII-2005, Barcelona.

Axel HONNETH, “A communicative disclosure of the past: on the relation between anthropology and philosophy of history in Walter Benjamin”, New Formations, nº 20, estiu 1993.

Lola HUETE MACHADO, “Benjamin vive en Portbou”, El País (Semanal), 2-10-2005, Madrid.

Andreas HUYSSEN, “La polémica Benjamin”, a Después de la gran división. A.Hidalgo. Buenos Aires, 2002.

Ricardo IBARLUCÍA, Onirokitsch. Walter Benjamin y el surrealismo. Manantial. Buenos Aires, 1998.

Ricardo IBARLUCÍA, “”Walter Benjamin and the surrealismo”, a http://www.ultimacomic.es/onirokitsch-walter-benjamin-y-el-surrealismo-isbn-9789875000230.htm

Esteban IERARDO, “Lo lejano y lo pleno. Arte, filosofía y teología en Walter Benjamin”, a la web: www.temakel.com/ensayobenjamin.htm

Claude IMBERT, “La ville en négatif”, Les Temps Modernes, nº581. París 1995.

Noah ISENBERG, "The Work of Walter Benjamin in the Age of Information", New German Critique, nº 83. Nova York, 2001.

Lluís IZQUIERDO, “Walter Benjamin, homenaje a un derrotado”, El Periódico, 20-IX-1990, Barcelona.

Carol JACOBS, In the language of Walter Benjamin. Johns Hopkins University Pr. Baltimore, 2001.

Carol JACOBS, The Dissimulating Harmony: Image of Interpretation in Rilke, Artaud and Benjamin. Johns Hopkins Univ. Press. Baltimore, 1978.

Eric JACOBSON, Metaphysics of the Profane: The Political Theology of Walter Benjamin and Gershom Scholem. Columbia Univ. Pr. Nova York, 2003.

Yolanda JANSEN, “The red shoes: Walter Benjamin’s reading of memory in Marcel Proust’s À la recherche du temps perdu, in the light of the Dreyfus Affair”, Journal of Romance Studies, vol. 3, nº 1, i a: http://home.medewerker.uva.nl/h.y.m.jansen/bestanden/JRS3_1_04%20Jansen.pdf

Francisco JARAUTA (ed), Walter Benjamin: tiempo, lenguaje, metrópoli. Arteleku. Donostia, 1992.

Francisco JARAUTA (et alt), Walter Benjamin. Diputación Provincial de Badajoz, 1995.

Francisco JARAUTA, “Walter Benjamin: crítica i política”, a Florenci GUNTÍN (coord), La casa calenta i seca. QUAM’92. Diputació de Barcelona, 1994.

Francisco JARAUTA, “Walter Benjamin: el cerco mágico de los nombres”, a Diego SÁNCHEZ MECA/José DOMÍNGUEZ CAPARRÓS (coord), Historia de la relación Filosofía-Literatura en sus textos. Suplementos Anthropos, nº32. Barcelona, maig 1992.

Vicente JARQUE, Imagen y metáfora. La estética  de Walter Benjamin. Universidad de Castilla-La Mancha. Cuenca, 1992.

Hans Robert JAUSS, “Huella y aura: observaciones sobre la Obra de los pasajes de Walter Benjamin”, a Las transformaciones de lo moderno. Visor. Madrid, 1995.

Martin JAY, The dialectical imagination: a history of the Frankfurt School and the Institute of Social Research, 1923-1950. University of California Press. Berkeley, 1996.

Martin JAY, La imaginación dialéctica. Taurus. Madrid, 1988.

Michael W. JENNINGS, Dialectical Images: Walter Benjamin’s Theory of Literary Criticism. Cornell University Press. Ithaca/Londres, 1987.

José JIMÉNEZ, Imágenes del hombre. Tecnos. Madrid, 1986.

Lewis Kier JOHNSON, «Aura-1», a la web : www.wbenjamin.org/aura.html

Robert KAHN, Images, passages: Marcel Proust et Walter Benjamin. Kimé. París, 1998.

Chryssoula KAMBAS, Walter Benjamin im Exil. Zum Verhältnis von Literaturpolitik und Ästhetik. Max Niemeyer. Tubinga, 1983.

R. KANY, Mnemosyne als Programm. Geschichte, Erinnerung und die Andacht zum Unbedeutenden im Werk von Usener, Warburg und Benjamin. Niemeyer. Tubinga, 1987.

Rodrigo KARMY, “Violencia mítica y vida desnuda en el pensamiento de Walter Benjamin”, a: http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/index.html

Wolfgang KEMP, “Walter Benjamin e la scienza estetica”, Aut aut, nº189-190. Florència, 1982.

Wolfgang KEMP, “Walter Benjamin und die Kunstwissenschaft, 1. Benjamins Beziehungen zur Wiener Schule“, Kritische Berichte. I, nº3, 1973.

Wolfgang KEMP, “Walter Benjamin und die Kunstwissenschaft, 2. Walter Benjamin und Aby Warburg“, Kritische Berichte. III, nº1, 1975.

Najma KHALILI, “La obra fílmica en la época de la reproducción digital. Walter Benjamin revisitado”, a: http://www.observacionesfilosoficas.net/laobrafilmica.htm

Gudrun KLAT, “Benjamin, passager de Paris”, Magazine littéraire nº273. París, gener 1990.

Lutz KOEPNICK, Walter Benjamin and the Aesthetics of Power. University of Nebraska Press, 1999.

Martín KOHAN, Zona urbana: ensayo de lectura sobre Walter Benjamin. Trotta. Madrid, 2007.

Margarete KOHLENBACH, Walter Benjamin: Self-reference and Religiosity. MacMillan. Londres, 2002.

Ralf KONERSMANN, Erstarrte Unruhe. Walter Benjamins Begriff der Geschichte. Fischer. Frankfurt, 1991.

Claudia KRENEK (comp), En torno a Walter Benjamin. Univ. Autónoma Metropolitana. Mèxic, 1993.

J. M. LACHAUD (dir), Présence(s) de Walter Benjamin. Univ. Michel de Montaigne. Burdeus, 1992.

Asja LACIS, Profession: Révolutionnaire. Sur le théâtre prolétarien. Meyerhold, Brecht, Benjamin, Piscator. Presses Universitaires de Grenoble, 1989.

Asja LACIS, Walter Benjamin et le théâtre d’enfants prolétarien / Du jeu d’enfant au théâtre d’enfants. Éditions du Portique. París, 2007.

Asja LACIS, Profession: révolutionnaire. Presses universitaires de Grenoble, 1989.

Jean LACOSTE, L’aure et la rupture. Walter Benjamin. Maurice Nadeau. París, 2003.

Jean LACOSTE, «Vraie et fausse modernité selon Walter Benjamin», Cahiers du Musée National d’Art Moderne, nº 19-20. Centre Pompidou. París, juny 1987.

Richard J. LANE, Reading Walter Benjamin: writing through the catastrophe. Manchester University Press, 2005.

Barbara LANGHORST, “Gardening in the Age of Electronic (Re)production: Walter Benjamin and the work of teaching”, Mosaic, vol38, nº4. Winnipeg, desembre 2005.

Scott LASH, «Intensive Language – Media and religion in the work of Walter Benjamin», al web http://roundtable.kein.org/node/413

Marc de LAUNAY/Marc JIMENEZ, Walter Benjamin. Jean-Michel Place. París, 1997.

Patricia LAVELLE, Religion et histoire: sur le concept d'expérience chez Walter Benjamin. CERF. París, 2008.

Esther LESLIE, Walter Benjamin. Reaktion. Londres, 2007.

Esther LESLIE, Walter Benjamin: Overpowering Conformism. Pluto Press. Londres, 2005.

Esther LESLIE, “Space and West End Girls: Walter Benjamin versus Cultural Studies”, New Formations, nº38, estiu 1999.

Esther LESLIE, “Crossing Borders: Walter Benjamin Conference in Barcelona, sept 2000”, a la web: www.wbenjamin.org/crossing.html

Thomas Y. LEVIN, "Walter Benjamin and the Theory of Art History: An Introduction to «Rigorous Study of Art»", October, nº47, hivern 1988.

Konrad Paul LIESSMANN, “Walter Benjamin y la obra de arte en la época de su (re)productibilidad técnica”, a Filosofía del arte moderno. Herder. Barcelona, 2006.

Erika LINDING, “Sobre La mirada del ángel

Burckhardt LINDNER, “Benjamin como soñador y como teórico del sueño”, epíleg a Walter BENJAMIN, Sueños. Abada. Madrid, 2011.

Kia LINDROOS, Now-time Image-space: Temporalization of Politics in Walter Benjamin’s Philosophy of History and Art. SoPhi Academic Press. Finlàndia, 1999.

Kisa LINDROOS, “Aestheetic Political Thought: Walter Benjamin and Chris Marker revisited”, Alternatives: Global, Local, Political, vol28, nº2. Boulder CO, març 2003.

Jordi LLOVET (ed), Walter Benjamin i l’esperit de la modernitat. Barcanova/Societat Estudis Literaris. Barcelona, 1992.

Jordi LLOVET, “El intelectual en la ciudad y la historia”, La Vanguardia, 25-IX-1990, Barcelona.

José Luis LÓPEZ DE LIZAGA, “Walter Benjamin y los dos paradigmas de la teoría crítica”, a la web: http://mimosa.cnice.mecd.es/~sferna18/benjamin/BENJAMIN_Y_DOS_PARADIGMAS_TEORIA_CRITICA.pdf

Michael LÖWY, “Revolution against Progress: Walter Benjamin’s Romantic Anarchism”, New Left Review, nº152. Juliol/agost 1985.

Michael LÖWY, Redención y utopía. El judaísmo literario en Europa central. El Cielo por Asalto. Buenos Aires, 1997.

Michael LÖWY, Walter Benjamin: aviso de incendio. Una lectura de las tesis “Sobre el concepto de historia”. Fondo Cultura Económica. Mèxic, 2003.

Michael LÖWY, “Walter Benjamin et le surréalisme: histoire d’un enchantement révolutionnaire”, a L’Étoile du matin. Surréalisme et marxisme. Syllepse. París, 2000.

Michael LÖWY, «”Avertisseur d’incendie”: la critique de la technologie chez Walter Benjamin», a http://multitudes.samizdat.net/Avertisseur-d-incendie-la-critique.html

Michael LÖWY, On changing the world: essays in political philosophy from Karl Marx to Walter Benjamin. Humanities Press. Londres, 1993.

Michael LÖWY (ed), Romantisme et critique de la civilisation. Payot. París, 2010.

Jorge LOZANO, “Walter Benjamin, la Moda: el eterno retorno de lo nuevo”, Espéculo, nº 24. Universidad Complutense Madrid, jul-oct 2003, i: www.ucm.es/info/especulo/numero24/modaloz.html

Ana LUCAS, El trasfondo barroco de lo moderno (Estética y crisis de la Modernidad en la filosofía de Walter Benjamin). UNED. Madrid, 1992.

Ana LUCAS, “Como el vino de las uvas”, El País, 20-IX-1990, Madrid.

Ana LUCAS, Tiempo y memoria. Sobre Walter Benjamin. Fundación de Investigaciones Marxistas. Madrid, 1995.

José Mª de LUELMO JAREÑO, “«Había llegado el momento»: determinismo tecnológico y desencanto en el pensamiento de Walter Benjamín”, a: www.uibcongres.org/imgdb//archivo_dpo1853.doc

José Mª de LUELMO JAREÑO, “El principio era el fin: tras las huellas de Walter Benjamín”, Cuadernos del Minotauro, nº 3. Madrid, 2006, i a: www.minotaurodigital.net/cuadernos/3/1_luelmo.pdf

Chema LUELMO, Unterwegs, al paso de Walter Benjamin. Maia. Madrid, 2010.

Eugene LUNN, Marxismo y modernismo. Un estudio histórico de Lukács, Brecht, Benjamin y Adorno. Fondo Cultura Económica. Mèxic, 1986.

John MACARTHUR, “EXPERIENCING ABSENCE: Einsenmann and Derrida, Benjamin and Schwitters”, Knowledge and/or/of Experience. IMA. Brisbane, Austràlia, 1993, i http://espace.uq.edu.au/eserv/UQ:9577/MacarthurExperiencingAbsence1993.pdf

Paul de MAN, “Conclusiones: La tarea del traductor de Walter Benjamin”, a La resistencia a la teoría. Visor. Madrid, 1990.

Lev MANOVICH, “Film/Telecommunication, Benjamin/Virilio”, online a: http://faculty.dwc.edu/wellman/Vir-Benj.htm

Christian MANSO, Pyrenées 1940, ultime frontière pour Carl Einstein, Walter Benjamin, Wilhelm Friedman. L’Harmattan. París, 2006.

Simón MARCHÁN FIZ, "Las cosas de vidrio no tienen aura", La metáfora del cristal en las artes y en la arquitectura. Siruela. Madrid, 2008.

Laura MARCUS & Lynda NEAD (eds), The Actuality of Walter Benjamin. Lawrence. Londres, 1998.

Antoni MARÍ, “Minúsculos fragmentos de una unidad perdida”, La Vanguardia, 25-IX-1990, Barcelona.

Antoni MARÍ, “Pasajes Walter Benjamin”, La Vanguardia, 13-VII-2005, Barcelona.

Jesús MARTÍN BARBERO, “Industria cultural: capitalismo y legitimación”, a  De los medios a las mediaciones. G.Gili. Barcelona, 1987, i a: www.nombrefalso.com.ar/apuntes/pdf/barbero.pdf

Manuel MARTÍNEZ HERRERA, “Apuntes para la comprensión de la concepción estética en Walter Benjamin”, a http://reflexiones.fcs.ucr.ac.cr/index.php/descarga-de-articulos/Año-2003/Edición-82-(1)/Apuntes-para-la-Comprensión-de-la-Concepción-Estética-en-Waslter-Benjamín/

Ursula MARX (ed), Walter Benjamin Archives: images, textes et signes. Klincksieck. París, 2011.

Blas MATAMORO, “Discurso interrumpido sobre Walter Benjamin”, Cuadernos hispanoamericanos, nº 429. Madrid, 1986.

Reyes MATE, “Las fronteras de la ciencia. A propósito de la teoría benjaminiana sobre la técnica”, Claves de Razón Práctica, nº 147. Madrid, novembre 2004.

Reyes MATE, Medianoche en la historia. Comentarios a las tesis de Walter Benjamin «Sobre el concepto de historia». Trotta. Madrid, 2006.

Reyes MATE, “El tiempo como interrupción de la historia”, a Reyes MATE (ed), Filosofía de la historia. Trotta. Madrid, 2005.

Reyes MATE, “Benjamin o el primado de la política sobre la historia”, Isegoría, nº4. Madrid, oct. 1991.

Reyes MATE i Juan MAYORGA,”Los avisadores del fuego: Rosenzweig, Benjamin, Kafka”, Isegoría, nº23. Madrid, desembre 2000.

Hans MAYER, Walter Benjamin. Réflexions sur un contemporain. Gallimard. París, 1995.

Hans MAYER, “Walter Benjamin: el contemporáneo”, supl. Debats, nº42. Institució Alfons el Magnànim. València, desembre 1992.

Hans MAYER, “Aura y no-decisión”, El País, 20-IX-1990, Madrid.

Juan MAYORGA, Revolución conservadora y conservación revolucionaria. Política y memoria en Walter Benjamin. Anthropos. Barcelona, 2003.

John McCOLE, Walter Benjamin and the Antinomies of Tradition. Cornell Univ. Press. Ithaca, 1993.

David McNALLY, Bodies of Meaning: Studies on Language, Labour and Liberation. New York University Press, 2000.

Luis MEANA, “Laberinto minado”, El País, 20-IX-1990, Madrid.

Allen MEEK, “Benjamin, the televisual and the fascistic subject”, online a: www.latrobe.edu.au/screeningthepast/firstrelease/fir998/AMfr4e.htm

Jeffrey MEHLMAN, Walter Benjamin for children: an essay on his radio years. Univ.Chicago Press, 1993.

Jerôme MELANÇON, “Une tenebreuse et profonde unité: Sur Walter Benjamin et Charles Baudelaire”, Phares, vol 3. Quebec, hivern 2003.

Vincenzo MELE, Storia e sociologia della modernità. Walter Benjamin e l’esperienza della metropoli. Plus, 2002.

Jorge MICHELL, “Adorno, Benjamin, el arte y las industrias culturales”, a www.rcci.net/globalizacion/2003/fg357.htm

Jorge MICHELL, “La pequeña puerta. Notas sobre filosofía de la historia e imagen en Walter Benjamin”, a: www.rcci.net/globalizacion/2002/fg260.htm

Drew MILNE (ed), The Benjamin Reader. Blackwell. Oxford, 1997.

Pierre MISSAC, «L’ange et l’automate. Notes sur les «Thèses sur le concept d’histoire» de Walter Benjamin», Les Nouveaux Cahiers, nº42. París, 1975.

Pierre MISSAC, Walter Benjamin, de un siglo al otro. Gedisa. Barcelona, 1988.

Pierre MISSAC, «Ce sont des thèses. Sont-ce des thèses?», Revue d’esthétique, nº8. Toulouse, 1985.

Pierre MISSAC, Walter Benjamin’s Passages. MIT Press. Cambridge MA, 1996.

Herbert MOLDERINGS, «L'esprit du constructivisme. Remarques sur la "Petite histoire de la photographie" de Walter Benjamin», Études photographiques, nº18, París, maig 2006, i també la versió online: http://etudesphotographiques.revues.org/index2543.html

Jean-Maurice MONNOYER, Walter Benjamin, Carl Einstein et les arts primitifs. Universitat d Pau, 1999.

Miguel MOREY, «Kantspromenade: Invitación a la lectura de Walter Benjamin», Creación, nº1. Madrid, 1990, republicat a Miguel MOREY, Pequeñas doctrinas de la soledad. SextoPiso. Mèxic, 2007.

Miguel MOREY, «El tejido de la experiencia (Walter Benjamin, valor de uso)», Exitbook, nº5. Madrid, 2006, republicat a Miguel MOREY, Pequeñas doctrinas de la soledad. SextoPiso. Mèxic, 2007.

Miguel MOREY, «La contemplación callejea», a Miguel MOREY, Pequeñas doctrinas de la soledad. SextoPiso. Mèxic, 2007.

Stéphane MOSÈS, “The theological-political model of history in the tought of Walter Benjamin”, History and Memory, nº1-2. Bloomington, hivern 1989.

Stéphane MOSÈS, L’Ange de l’histoire. Rosenzweig, Benjamin, Scholem. Seuil. París, 1992.

Stéphane MOSÈS, El Ángel de la historia (Rosenzweig, Benjamin, Scholem). Cátedra/PUV. Madrid, 2000.

Stéphane MOSÈS, “Walter Benjamin et Franz Rosenzweig”, a Arno MÜNSTER (ed), La pensée de Franz Rosenzweig. PUF. París, 1994.

Arno MÜNSTER, Progrés et catastrophe: Walter Benjamin et l’histoire. Réflexions sur l’itinéraire philosophique d’un marxisme “mélancolique”. Kimé. París, 1998.

Carlos MUÑOZ GUTIÉRREZ (coord), El pensador vagabundo. Escritos sobre Walter Benjamin. Eutelequia. Madrid, 2011.

José MUÑOZ-MILLANES, “La presencia de Baltasar Gracián en Walter Benjamin”, online a: www.lehman.cuny.edu/ciberletras/v1n1/ens_08.htm

Rainer NÄGELE, Benjamin’s Ground: New Readings of Walter Benjamin. Wayne State Univ.Pr. Detroit, 1988.

Rainer NÄGELE, Theatre, Theory, Speculation: Walter Benjamin and the Scenes of Modernity. Johns Hopkins Univ.Pr. Baltimore, 1991.

Francis M. NAUMANN, “Afterthought: Ruminations on Duchamp and Walter Benjamin”, a http://espace.uq.edu.au/eserv/UQ:9577/MacarthurExperiencingAbsence1993.pdf

Alain NAZE, Temps, récit et transmission chez Walter Benjamin et P.P. Pasolini. Walter Benjamin et l’histoire des vaincus. L’Harmattan. París, 2011.

Sergio NUDELSTEJER, “Volver a Walter Benjamin”, Siempre!, vol47. Mèxic, novembre 2000.

Lucía OLIVÁN, “La alegoría en Benjamin y Baudelaire”, http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/olivan36.pdf

Manel OLLÉ, “Vint-i-quatre assaigs sobre Walter Benjamin”, Avui, 4-4-1993, Barcelona.

Markus OPHÄLDERS, Costruire l’esperienza. Saggio su Walter Benjamin. CLUEB, 2001.

Renato ORTIZ, Modernidad y espacio. Benjamin en París. Norma. Buenos Aires, 2000. (fragment d’un capítol a www.revistacontratiempo.com.ar/benjamin_paris_ortiz.htm)

Peter OSBORNE (ed), Walter Benjamin: Critical Evaluations in Cultural Theory. Routledge. Londres, 2004.

Inês OSEKI-DÉPRÉ, De Walter Benjamin à nos jours. Honoré Champion. París, 2007.

Moisès de PABLO, «La memòria de l’oblidat: les darreres hores de Benjamin», Revista de Girona, nº195, 1999.

Moisès de PABLO, «Benjamin a Portbou: la mort d’un filòsof», Serra d’Or, nº483, Montserrat, març 2000. 

Jean-Michel PALMIER, Le Chiffonier, l’Ange et le Petit Bossu. Esthétique et politique chez Walter Benjamin. Klincksieck. París, 2006 (alguns fragments online a: http://remue.net/spip.php?article1951).

Jean-Michel PALMIER, “Hannah Arendt/Walter Benjamin: une rencontre insolite”, Magazine littéraire, nº 337. París, novembre 1995.

Jean-Michel PALMIER, Walter Benjamin: un itineraire théorique. Belles Lettres. París, 2010.

Jorge PANESI, “Walter Benjamin y la deconstrucción”, a la web: www.jacquesderrida.com.ar/comentarios/panesi.htm

Silvia PAPPE, La mesa de trabajo, un campo de batalla. Una biografía intelectual de Walter Benjamin. Universidad Autónoma Metropolitana. Mèxic, 1986.

Pilar PARCERISAS, “Benjamin i l’art”, Avui, 26-IX-1990, Barcelona.

Pilar PARCERISAS, “Homenatge a Walter Benjamin”, Avui, 12-12-1990, Barcelona.

José Luis PARDO, “Benjamin, el reportero filosófico”, El País, 22-VII-2006, Madrid.

John PARKER, “The Dialectics of Allegoresis: Historical Materialism in Benjamin’s Illuminations”, Other Voices, vol1 n1, març 1997, www.othervoices.org/parkerj/benj.html

N. PASERO, «Per un commento alle ‘Tesi di filosofia della storia’ di Walter Benjamin», a L’immagine riflessa, nº1. Roma, 1977.

Krisztina PASSUTH, “Moholy Nagy et Walter Benjamin”, Cahiers du Musée National d’Art Moderne, nº 5, Centre G. Pompidou. París, 1980.

Rajeev S. PATTKE, “Walter Benjamin, Surrealism and Photography”, i “Walter Benjamin’s Critique of Violence”, a la web: http://pmc.iath.virginia.edu/issue.502/12.3patke.html

Rajeev S. PATTKE, “Walter Benjamin: the Intellectual in a Straw Hat” i “Walter Benjamin and a Poetics of the Post-Colonial Lyric”, a: http://courses.nus.edu.sg/course/ellpatke/Research/benjamin_index.htm

Rajeev S. PATTKE, «Benjamin in Bombay? An Extrapolation», Postmodern Culture, vol13, nº3, maig 2002, i a: www3.iath.virginia.edu.pmc/text-only/issue.502/12.3patke.txt

Denis PAYOT, Anachronies de l’oeuvre d’art. Galilée. París, 1990.

Max PENSKY, Melancholy Dialectics: Walter Benjamin and the Play of Mourning. Univ. Massachussetts Press. Amherst, 1993.

Rut PERELLANO, “Tragedia y Trauerspiel, una distinción”, accés online a la web: http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/perellano44.pdf

Dante PÉREZ, “Las lecturas marxistas de Walter Benjamin en sus estudios sobre la experiencia de la temporalidad moderna”, AdVersuS, IV, nº 8-9. Buenos Aires, juliol-agost 2004, i www.adversus.org/indice/nro8-9/articulos/articulo_perez.htm

Tito PERLINI, “Dall’utopia alla teoria critica. Benjamin e la Scuola di Francoforte”, Comunità, nº159-160, octubre 1969.

Catherine PERRET, Walter Benjamin sans destin. La lettre volée. Brussel·les, 2007.

G. PERRETA (ed), Nel tempo dell’adesso. Walter Benjamin tra storia, natura e artificio. Mimesis. Milano, 2002.

Ugo PERRONE, Benjamin e il tempo della memoria. Mursia. Milà, 1985.

Marta PESSARRODONA, Homenatge a Walter Benjamin. Columna. Barcelona, 1995.

G. PETITDEMANGE, “Le seuil du présent. Défi d’une pratique de l’histoire chez Walter Benjamin”, Recherches de sciences religieuses, nº3. París, 1985.

Dag PETERSSON/Erik STEINSKOG (eds), Actualities of Aura: Twelve Studies of Walter Benjamin. Nordic Summer Univ. Pr. Helsinki, 2005.

Mario PEZZETTA, L’Immagine Dialettica. Saggio su Benjamin. ETS. Pisa, 1983.

Andrea PINOTTI, Piccola storia della lontananza. Walter Benjamin storico della percezione. Cortina. Milà, 2000.

Daniele PISANI, “Mnemosyne, tappa Parigi. Aby Warburg e Walter Benjamin: problematiche affinità”, a www.engramma.it/engramma_v4/homepage/35/conferenze/tappa_parigi_pisani.html

S. Brent PLATE, Walter Benjamin, Religion and Aesthetics. Routledge. Nova York, 2004.

Siegfried PLÜMPER-HÜTTENBRINK, De la lecture. Selon Walter Benjamin et Ludwig Wittgenstein. La main courante. París, 2007.

Mauro PONZI, Walter Benjamin e il moderno. Bulzoni. Roma, 1993.

Antoni POUS, “Introducció a Walter Benjamin”, a Walter BENJAMIN, Art i literatura. Eumo. Vic, 1984.

Antoni POUS, “Introducció a Walter Benjamin”, Avui, 24-11-1990, Barcelona.

Françoise PROUST, L’Histoire à contretemps. Le temps historique chez Walter Benjamin. Cerf. París, 1994.

Jeannene M. PRZYBLYSKI, “History is photography: the afterimage of Walter Benjamin”, Afterimage, vol26, nº2. Nova York, set/octubre 1998, i a: www.angelfire.com/pr/photoplay/Benjamin.html

P. PULLEGA, Commento alle ‘Tesi di filosofia della historia’ di Walter Benjamin. Cappelli. Bolònia, 1980.

Marino PULLIERO, Walter Benjamin. Le désir d’authenticité. Fayard. París, 2005.

Hans PUTTNIES/Gary SMITH, Benjaminiana. Anabas. Giessen, 1991.

Anson RABINBACH, “Between Enlightenment and Apocalypse: Benjamin, Bloch and Modern German Jewish Messianism”, New German Critique, nº34. Ithaca, hivern 1985.

Matthew RAMPLEY, The Remembrance of Things Past. On Aby Warburg and Walter Benjamin. Harrassowitz. Wiesbaden, 2000.

Matthew RAMPLEY, Archives of Memory: Walter Benjamin’s Arcades-Project and Aby Warburg’s Mnemosyne Atlas. a Alex COLES (ed), The Optic of Walter Benjamin

Matthew RAMPLEY, “Mimesis and Allegory: On Aby Warburg and Walter Benjamin”, a Richard WOODFIELD (ed), Art History as Cultural History. Warburg’s Projects. Routledge. Londres, 2001.

Angelika RAUCH, «The broken vessel of tradition», Representations, nº53. Berkeley, hivern 1996.

Gérard RAULET, Walter Benjamin (1982-1940). Ellipses. París, 2000.

Gérard RAULET, Le caractère destructeur. Esthétique, théologie et politique chez Walter Benjamin. Aubier. París, 1997.

Ranghild REINTON/Dag ANDERSSON (eds), Walter Benjamin: language, literature, history. Solum Forlag. Oslo, 2001.

Franco RELLA, Metamorfosis. Imágenes del pensamiento. Espasa. Madrid, 1989.

Franco RELLA, “Del silencio a las palabras: el legado de Benjamin”, a El silencio y las palabras. Paidós. Barcelona, 1992.

Karen REMMLER, Waking the Dead: Correspondences between Walter Benjamin’s Concept of Remembrance and Ingeborg Bachmann’s Ways of Dying. Ariadne. Nova York, 1996.

César RENDUELES/Ana USEROS (comisarios), AtlasWalterBenjaminConstelaciones (cat. expo). Círculo de Bellas Artes. Madrid, 2010.

Roberto RETAMOSO, “Walter Benjamin y la perspectiva materialista en el análisis de Baudelaire”, a la web: http://www.fcpolit.unr.edu.ar/wp-content/uploads/Walter-Benjamin-y-la-perspectiva-materialista.pdf

Gerhard RICHTER (ed), Benjamin’s Ghosts: Interventions in Contemporary Literary n Cultural Theory. Stanford University Press, 2002.

Gerhard RICHTER, Walter Benjamin and the corpus of autobiography. Wayne University Press. Detroit, 2000.

Rocío RIVAS, «Signatura del paisaje ideológico de la ciudad; notas para una dialéctica de la modernidad en W. Benjamin», a: www.psikeba.com.ar/articulos/RR_Walter_Benjamin_dialectica_modernidad.htm

Julian ROBERTS, Walter Benjamin. MacMillan. Londres, 1982.

Anne ROCHE, Exercices sur le tracé des ombres. Walter Benjamin. Chemin de ronde, 2010.

Rainer ROCHLITZ, « L’avenir de Benjamin », Europe, nº804. París, 1996.

Rainer ROCHLITZ, Le désenchantement de l’art. La philosophie de Walter Benjamin. Gallimard. París, 1992.

Rainer ROCHLITZ, «Walter Benjamin: une dialectique de l’image», Critique, nº431. París, 1983.

Rainer ROCHLITZ, Walter Benjamin: critique philosophique de l’art. PUF. París, 2005.

Rainer ROCHLITZ, “Sur la philosophie comme critique littéraire: Walter Benjamin et le jeune Lukács”, Revue d’Esthétique, nº1. París, 1981.

Leda RODRIGUEZ, “Las textualidades electivas de Walter Benjamin: entre la estructura, la alegoría y el texto, Revista de Filología y Lingüística, vol29, nº2. Universidad de Costa Rica, juliol 2003.

Raúl RODRÍGUEZ, "Máscaras de lo nuevo. Dialéctica de las industrias culturales", Papers d'Art, Premi Espais a la Creació i a la Crítica d'art 2008. Girona, 2008.

Rafael ROJAS, “Benjamin no llegó a La Habana”, El País, 4-7-2006, Madrid-Barcelona.

Christopher ROLLASON, “The Passageways of Paris: Walter Benjamin’s Arcades Project”, a: www.wbenjamin.org/passageways.html

Christopher ROLLASON, “Border Crossing, Resting Place: Portbou and Walter Benjamin”, Lingua Franca, vol5, nº8. Brusel·les, 2002, i a: www.wbenjamin.org/portbou.html

Pascal ROUSSE, “L’Architectonique du montage selon Eisenstein et Benjamin: architecture temporelle et trtansformation du lieu”, a: http://www.cadrage.net/dossier/architectonique.htm

Monad RRENBAN, Wild, Unforgettable Philosophy: In Early Works of Walter Benjamin. Lexington. Lanham MD, 2005.

Tilla RUDEL, Walter Benjamin: l’ange assassiné. Mengès. París, 2006.

Marc SAGNOL, «La méthode archéologique de Walter Benjamin», Les Temps Modernes, nº 444. París, 1983.

Marc SAGNOL, «Théorie de l’histoire et théorie de la modernité chez Benjamin», L’Homme et la societé, nº69-70. París, 1983.

Marc SAGNOL, Tragique et tristesse. Walter Benjamin, archéologue de la modernité. Cerf. París, 2003.

Carlo SALZANI, “The City as Crime Scene: Walter Benjamin and the traces of the detective”, New German Critique, nº 100. Duke University Press, hivern 2007.

Eric L. SANTNER, On Creaturely Life: Rilke, Benjamin, Sebald. University of Chicago Press, 2006.

Myrian Sepulveda SANTOS, “Memory and narrative in social theory: the contributions of Jacques Derrida and Walter Benjamin”, Time and Society, vol. 10, nº 2-3. Melbourne, set. 2001.

Elisa SANTUCCI, “Introduction to N7a,7 by WalterBenjamin”, www.wbenjamin.org/convolut_N7a7.html

Elisa SANTUCCI, “Benjamin and the Virtual: the Expression-less”, a: www.wbenjamin.org/virtual.html

Beatriz SARLO, Siete ensayos sobre Walter Benjamin. Fondo Cult. Económica. Buenos Aires, 2000.

Beatriz SARLO, Siete ensayos sobre Walter Benjamin. Siglo xxi. Buenos Aires, 2011.

José SAZBÓN, “Historia y filosofía de la historia en el Benjamin tardío”, 20th World Congress of Philosophy. Boston, 1998, i a www.bu.edu/wcp/Papers/Hist/HistSazb.htm

Gabriele SCARAMUZZA (ed), Tra Kafka e Benjamin. CUEM. Milà, 1995.

Ingrid & Konrad SCHEURMANN (eds), Para Walter Benjamin. Documentos, Ensayos y un Proyecto. AsKI & Inter Nationes. Bonn, 1992.

Giulio SCHIAVONI, Walter Benjamin. Il figlio della felicità. Un percorso biografico e concettuale. Einaudi. Torí, 2001.

Giulio SCHIAVONI, “Frente a un mundo de sueño. Walter Benjamin y la enciclopedia mágica de la infancia”, a Walter BENJAMIN, Escritos. La literatura infantil, los niños y los jóvenes. Nueva Visión. Buenos Aires, 1989.

Liliane SCHNEITER, “Walter Benjamin messager...”, a: www.ecoledumagsin.com/session11/wbc1314a.htm

Gershom SCHOLEM/Walter BENJAMIN, Correspondencia 1933-1940. Taurus. Madrid, 1987.

Gershom SCHOLEM/Walter BENJAMIN, Correspondencia 1933-1940. Trotta. Madrid, 2011.

Gershom SCHOLEM, Walter Benjamin, historia de una amistad. Península. Barcelona, 1987.

Gershom SCHOLEM, Walter Benjamin. Historia de una amistad. DeBolsillo. Barcelona, 2007.

Gershom SCHOLEM, Los nombres secretos de Walter Benjamin. Trotta. Madrid, 2004.

Gershom SCHOLEM, Walter Benjamin y su ángel. F.C.E, 2003.

Gershom SCHOLEM, Walter Benjamin et son ange. Rivages. París, 1995.

Vanessa R. SCHWARTZ, “Walter Benjamin for historians”, The American Historical Review, vol 106, nº 5, desembre 2001.

Hermann SCHWEPPENHAUSER, “Primeras iluminaciones”, El País, 20-IX-1990.

Jean SELZ, Viaje a las islas Pitiusas. Taller d'Estudis de l'Habitat Pitius. Eivissa, 2004.

Jean SELZ, «Walter Benjamin à Ibiza», Les Lettres Nouvelles, nº 2. París, 1954.

Jean SELZ, "Une expérience de Walter Benjamin", Les Lettres Nouvelles, nº 22-23. París, set 1959.

F. J. SIGÜENZA, “El enigma de Walter Benjamin”, a http://deluisa.blogspot.com.es/2009/09/walter-benjamin-15jul1892-27sept-1940.html

Philippe SIMAY (dir), Capitales de la modernité: Walter Benjamin et la ville. Éclat. París, 2005.

Philippe SIMAY et alt, «Walter Benjamin. La tradition des vaincus». Cahiers d’Anthropologie Sociale, nº 4. L'Herne. París, 2008.

Amresh SINHA, “The Intertwining of Remembering and Forgetting in Walter Benjamin”, Connecticut Review, nº20.2, 1998, i a: www.wbenjamin.org/remembering.html .

Amresh SINHA, “Forgetting to remember: from Benjamin to Blanchot”, a la web: http://arts.monash.edu.au/publications/colloquy/archives/issue010/sinha.pdf

Gary SMITH (ed), Benjamin: Philosophy, Aesthetics, History. University Chicago Press, 1989.

Gary SMITH (ed), On Walter Benjamin. Critical Essays and Recollection. MIT Press. Cambridge MA, 1991.

Gary SMITH, “Die Zauberjuden: Walter Benjamin and other Jewish Esoterics between the World Wars”, The Journal of Jewish Thought and Philosophy, nº4. Boston, 1995.

Susan SONTAG, “Bajo el signo de Saturno”, a Bajo el signo de Saturno. EDHASA. Barcelona, 1987.

Susan SONTAG, “Walter Benjamin, el último intelectual”, Vuelta, nº1. Buenos Aires, agost 1986.

Lloyd SPENCER, “In the Body of Text: Walter Benjamin and the Experience of Reading”, a la web: http://www.wbenjamin.org/wbbiog.htm

Michael P. STEINBERG, Walter Benjamin and the Demands of History. Cornell Univ. Pr. Ithaca, 1996.

George STEINER, “Hablar de Walter Benjamin”, a Los logócratas. Siruela. Madrid, 2006.

George STEINER, “El abandono de la palabra”, a Lenguaje y silencio. Ensayos sobre la literatura, el lenguaje y lo inhumano. Gedisa. Barcelona, 2003.

George STEINER, “Fragmentos de París”, text online a la web: http://presencias.net/indpdm.html?http://presencias.net/miscel/ht4035.html

Uwe STEINER, Walter Benjamin: an introduction to his work and thought. Univ. Chicago Press, 2010.

Eduardo SUBIRATS, “Introducción”, a Walter BENJAMIN, Para una crítica de la violencia y otros ensayos. Iluminaciones IV. Taurus. Madrid, 1991.

Eduardo SUBIRATS, “Walter Benjamin: de la reproducción técnica al espectáculo”, a: http://biblioteca.itam.mx/estudios/estudio/letras32/textos1/sec_1.html

Eduardo SUBIRATS, Las estrategias del espectáculo. Tres ensayos sobre estética y teoría crítica. CENDEAC. Murcia, 2005.

Michael SZEKELY, “Rethinking Benjamin: The Function of the Utopian Ideal”, Cultural logic, an electronic journal of marxist theory & practice, 2006, i a: http://clogic.eserver.org/2006/szekely.html

Peter SZONDI, «Espoir dans le passé. A propos de Walter Benjamin», a Poésies et poétiques de la modernité. Presses Universitaires de Lille, 1981.

Peter SZONDI, “Speranza nel passato. Su Walter Benjamin”, Aut aut, nº189-190. Florència, maig-agost 1982.

Bruno TACKELS, Petite introduction à Walter Benjamin. L’Harmattan. París, 2003.

Bruno TACKELS, L’oeuvre d’art à l’époque de Walter Benjamin. Histoire d’aura. L’Harmattan. París, 2000.

Bruno TACKELS, Walter Benjamin: Une vie dans les textes. Actes Sud. París, 2009.

Bruno TACKELS, Walter Benjamin. Una vida en los textos. Publicacions Universitat València, 2012.

Michael TAUSSIG, Walter Benjamin’s Grave. University of Chicago Press, 2006.

Carlos THIEBAUT, “Los momentos del texto: del símbolo a la alegoría”, a Historia del nombrar. Visor. Madrid, 1990.

Scott J. THOMPSON, “From ’Rausch’ to Rebellion“, a www.wbenjamin.org/rausch.html

Scott J. THOMPSON, “Hashish in Berlin: an Introduction to Walter Benjamin’s Uncompleted Work on Hashish”, a: www.wbenjamin.org/berlin.html

Rolf TIEDEMANN, Dialektik im Stillstand. Versuche zum Spätwerk Walter Benjamins. Suhrkamp. Frankfurt, 1983.

Rolf TIEDEMANN, “A este lado de Auschwitz”, El País, 20-IX-1990.

Rolf TIEDEMANN, “Epílogo”, a Walter BENJAMIN, Sonetos. Eds.62/Península.Bcn, 1993.

Rolf TIEDEMANN, Études sur la philosophie de Walter Benjamin. Actes Sud. París, 1999.

Rolf TIEDEMANN, “Més ençà d’Auschwitz”, cat. expo. Francesc ABAD, La Línia de Portbou. La Capella. Barcelona, 1991.

Ricard TORRENTS, “Benjamin, Celan, Pous: destins de diàspora”, El País (Quadern), 25-10-1990, Bcna.

Ricard TORRENTS, “Suara-ara”, Avui, 24-11-1990, Barcelona.

Enzo TRAVERSO, La pensée dispersée. Figures de l’exil judéo-allemand. Léo Scheer. París, 2004.

Enzo TRAVERSO, “La mirada del Angelus Novus: Walter Benjamin”, a La historia desgarrada. Ensayo sobre Auschwitz y los intelectuales. Herder. Barcelona, 2000.

Alejandra USLENGHI (comp), Walter Benjamin: Culturas de la imagen. Eterna Cadencia. BB. AA, 2010.

VV.AA. Catalunya a Walter Benjamin-Katalonien zu Walter Benjamin. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1994.

VV.AA. Walter Benjamin. J-M. Place. París, 1990.

VV.AA. “monogràfic Walter Benjamin”, Revue d’Esthétique, nº1. París, 1981.

VV.AA. dossier “Walter Benjamin, la découverte d’un flâneur”, Magazine littéraire, nº408. París, abril 2002.

VV.AA. dossier “Walter Benjamin en la época del infierno’”, El País, 20-IX-1990, Madrid.

VV.AA. dossier “A medio siglo de la muerte de Walter Benjamin”, La Vanguardia, 25-IX-1990, Bcna.

VV.AA. dossier “Walter Benjamin, homenaje a un derrotado”, El Periódico, 20-IX-1990, Barcelona.

VV.AA. dossier “50 anys de la mort de Walter Benjamin. Assetjar l’inabastable”, Avui, 15-IX-1990, Barcelona.

VV.AA. dossier “Walter Benjamin”, Diario 16, 18-10-1990, Madrid.

VV.AA. dossier “Walter Benjamin”, Les Temps Modernes, nº641. París, desembre 2006.

VV.AA. dossier “La narration de l’art: autour de Walter Benjamin”, Spirale, nº189. Montréal, març-abril 2003.

VV.AA. dossier “Theodor W. Adorno & Walter Benjamin”, Lignes, nº11, maig 2003.

VV.AA. Walter Benjamin, Le Passant, La Trace. Diari realitzat amb motiu de l'exposició al Centre G. Pompidou. París, 1994.

VV.AA. “Homenaje a Walter Benjamin, pilar del pensamiento crítico”, Revista de Ciencias Sociales, nº100. Universidad de Costa Rica. Juny 2003.

VV.AA. Sobre Walter Benjamin. Vanguardias, historia, estética y literatura. Una visión lationamericana. Alianza/Goethe Institut. Buenos Aires, 1993.

VV.AA. “Special Issue on Walter Benjamin”, New German Critique, nº 17. Ithaca, primavera 1979.

VV.AA. “Special Section on Benjamin”, New German Critique, nº 34. Ithaca, hivern 1985.

VV.AA. “On Walter Benjamin”, New German Critique, nº 39. Ithaca, tardor 1986.

VV.AA. “Special Issue on Benjamin and Adorno”, New German Critique, nº 48. Ithaca, tardor 1989.

VV.AA. «Walter Benjamin and the Virtual: Politics, Art and Mediation in the Age of Global Culture», Transformations, nº 15, novembre 2007, www.transformationsjournal.org/TEST/journal/issue_15/editorial.shtml

VV.AA. Tradition, transmission, enseignement: une relecture de la modernité par Walter Benjamin (actes del col·loqui de 1995). École des arts décoratifs. Estrasburg, 1997.

VV.AA. “Walter Benjamin”, New German Critique, nº 83. Ithaca, estiu 2001.

VV.AA. “Walter Benjamin: la experiencia de una voz crítica, creativa y disidente”, Anthropos, nº225. Barcelona, oct/des. 2009.

Vicente VALERO, Viajeros contemporáneos. Ibiza siglo xx. Pre-Textos. València, 2004.

Vicente VALERO, Experiencia y pobreza: Walter Benjamin en Ibiza, 1932-1933. Península. Bcna, 2001.

T. VALLADOLID, Democracia y pensamiento judío: de Habermas a Benjamin, caminos de intencionalidad práctica. Universidad de Huelva, 2003.

Sergio VALVERDE, “Poesía y filosofía: la lectura social de Baudelaire en Walter Benjamin”, Revista de Filología y Lingüística, vol28, nº1. Universidad de Costa Rica, gener 2002.

Dimitris VARDOULAKIS, “The pure machine’s gambit: Walter Benjamin’s Thesis I”, Arena Journal. Melbourne, gener 2006.

Manuel VÁZQUEZ GARCÍA, Ciudad de la memoria: infancia de Walter Benjamin. Institució Alfons el Magnànim. València, 1996.

Miguel VEDDA (comp), Constelaciones dialécticas. Tentativas sobre Walter Benjamin. Herramienta. Buenos Aires, 2008.

Alberto A. VERÓN OSPINA, “Walter Benjamin: entre la información y la experiencia”, Revista de Ciencias Humanas, nº28. Universidad Tecnológica de Pereira. Colòmbia, 2002, i també a la web: http://www.utp.edu.co/~chumanas/revistas/revistas/rev28/veron.htm

Alberto A. VERÓN OSPINA, “Algunos apuntes acerca de la construcción de lo heroico en Walter Benjamin”, Revista de Ciencias Humanas, nº20. Universidad Tecnológica de Pereira. Colòmbia, 2002, i a la web: http://www.utp.edu.co/~chumanas/revistas/revistas/rev20/veron.htm

Isabel VILAFRANCA, “La doble barricada. El concepto de historia en W. Benjamin y en J. Derrida. Una propuesta comparativa”, Ars Brevis, nº12, Universitat Ramon Llull, Barcelona, 2006.

Enrique VILA-MATAS, “El fondo eterno (Walter Benjamin)”, Babelia. El País, 18-ix-2010, Madrid.

Gerard VILAR, “Para una estètica de la producción: las concepciones de la Escuela de Francfort” i “Walter Benjamin: una estètica de la redención”, a Valeriano BOZAL (ed), Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemp. A.Machado. Madrid, 2004.

Carme VINYOLES, “Benjamin i el manuscrit perdut”, Presència, 27-9-1987, Girona.

Paolo VIRNO, Gramática de la multitud. Traficantes de sueños. Madrid, 2003.

Lindsay WATERS, “La peligrosa idea de Walter Benjamin”, a Luis PUIG/Jenaro TALENS (eds), Las culturas del rock. Pre-Textos. València, 1999.

Samuel WEBER, Benjamin's –abilities. Harvard University Press. Cambridge MA, 2008.

Sigrid WEIGEL, Body and Image Space: Re-reading Walter Benjamin. Routledge. Londres, 1996.

Sigrid WEIGEL, Cuerpo, imagen y espacio en Walter Benjamin. Paidós. Buenos Aires, 1999.

Sigrid WEIGEL, “Lesbarkeit. Zum Bild und Körpergedächtnis in der Theorie“, Manuskripte. Zeitschrift für Literatur, XXXII, nº115, 1992.

Michael WEINGRAD, “Benjamin and Bataille“, New German Critique, nº 84. Ithaca, tardor 2001.

Niels WERBER, Current German Media-Theory and their Ancestors: Benjamin and Brecht, online al web: http://homepage.ruhr-uni-bochum.de/niels.werber/Germanmedia.htm

Heinz WISMANN (ed), Walter Benjamin et Paris. Cerf. París, 1986.

Heinz WISMANN/Patricia LAVELLE (eds), Walter Benjamin, le critique européen. Presses Universitaires du Septentrion, 2010.

Bernd WITTE, Walter Benjamin: una biografía. Gedisa. Barcelona, 2003.

Bernd WITTE, Walter Benjamin. Eds. 62. Barcelona, 1992.

Bernd WITTE, “Benjamin and Lukács”, New German Critique, nº 5. Ithaca, 1975.

Bernd WITTE, “Paris-Berlin-Paris: Personal, Literary and Social Experience in Walter Benjamin’s Late Works”, New German Critique, nº39. Ithaca, 1986.

Erdmut WIZISLA/Christine SHUTTLEWORTH, Walter Benjamin and Bertolt Brecht: The Story of a Friendship. Yale University Press. 2009.

Erdmut WIZISLA/Christine SHUTTLEWORTH, Benjamin y Brecht. Historia de una amistad. Paidós. Buenos Aires, 2007.

Irving WOHLFARTH, Hombres del extranjero: Walter Benjamin y el Parnaso judeoalemán. Taurus. Mèxic, 1999.

Irving WOHLFARTH, “On the Messianic Structure of Walter Benjamin’s Last Reflections. Glyph, nº3, 1978.

Irving WOHLFARTH, “No-Man’s-Land. On Walter Benjamin’s destructive character”, Diacritics, nº8. Baltimore, juny 1978.

Richard WOLIN, Walter Benjamin: An Aesthetic of Redemption. University of California Press. Berkeley, 1982.

Peter WOLLEN, “Tiempos modernos. El cine, el americanismo, el robot”, a El asalto a la nevera. Akal. Madrid, 2006.

Timothy WONG, “A Critical Present: Walter Benjamin and the Arcad”, Politics and Culture, nº 4, 2000, i a: http://www.politicsandculture.org/2010/08/10/a-critical-present-walter-benjamin-and-the-arcad-2/

José-Francisco YVARS, “Temptatives sobre Benjamin”, a Walter BENJAMIN, L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica. Eds. 62. Barcelona, 1983.

José-Francisco YVARS/Vicente JARQUE, “El romanticismo profético de Walter Benjamin”, a Walter BENJAMIN, El concepto de crítica de arte en el Romanticismo alemán. Península. Barcelona, 1988.

José-Francisco YVARS, “Per a una teoria de la crítica en Walter Benjamin” i “Al caire del silenci: Walter Benjamin (1892-1940)”, a Jocs sense temps. Eds. 62. Barcelona, 1992.

José-Francisco YVARS, “Tentativas sobre Walter Benjamin”, “Fragmentos de deriva. La filosofía temprana de Walter Benjamin”, “«Sous la lumière froide…» Walter Benjamin en Moscú” i “Walter Benjamin: en la frontera del silencio”, a Modos de persuasión. DeBolsillo. Barcelona, 2005.

José-Francisco YVARS, “Retrat de Walter Benjamin”, a Catalunya a Walter Benjamin-Katalonien zu Walter Benjamin. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1994.

José-Francisco YVARS, “Una trayectoria al borde del silencio”, La Vanguardia, 25-IX-1990, Barcelona.

José-Framcisco YVARS, “La mirada cómplice”, La Vanguardia, 6-V-2007, Barcelona.

José-Francisco YVARS/Vicente JARQUE, “Scholem en escorzo”, a Gershom SCHOLEM, Walter Benjamin, historia de una amistad. Península. Barcelona, 1987.

José A. ZAMORA, “El concepto de fantasmagoría. Sobre una controversia entre W. Benjamin y Th. Adorno”, Taula. Quaderns de pensament, nº31-32. Barcelona, 1999.

 

 

inici



3_ des de Walter Benjamin

Theodor W. ADORNO, L’assaig com a forma. Publicacions Universitat de València, 2004.

Giorgio AGAMBEN, Estado de excepción: homo sacer II, 1. Pre-Textos. València, 2004.

Giorgio AGAMBEN, Lo que queda de Auschwitz: El archivo y el testigo: homo sacer III. Pre-Textos. València, 2005.

Giorgio AGAMBEN, El tiempo que resta. Trotta. Madrid, 2006.

Giorgio AGAMBEN, “Aby Warburg et la science sans nom”, a Image et mémoire : écrits sur l’image, la danse et le cinéma. Desclée de Brouwn. París, 2004. Hi ha traducció castellana: "Aby Warburg y la ciencia sin nombre", a La potencia del pensamiento. Anagrama. Barcelona, 2008.

Giorgio AGAMBEN, Estancias. La palabra y el fantasma en la cultura occidental. Pre-Textos. València, 2006.

Robert ALTER, Les anges nécessaires: tradition et modernité. Belles Arts. París, 2001.

Marshall BERMAN, Todo lo sólido se desvanece en el aire: la experiencia de la modernidad. Siglo XXI. Madrid, 1991.

J. M. BERNSTEIN, “Intact and Fragmented Bodies: Versions of Ethics “after Auschwitz”, New German Critique, nº 97. Duke Univ. Press, hivern 2006.

Hannah ARENDT, Hombres en tiempos de oscuridad. Gedisa. Barcelona, 2001.

Bertolt BRECHT, Diario de trabajo. Nueva Visión. Buenos Aires, 1979.

Christine BUCI-GLUCKSMANN, Tragique de l’ombre. Galilée. París, 1990.

Peter BÜRGER, La prose de la modernité. Klincksieck. París, 1994.

José Luis BREA, Las auras frías. Anagrama. Barcelona, 1991.

José Luis BREA, El Tercer Umbral. Estatuto de las prácticas artísticas en la era del capitalismo cultural. Cendeac. Murcia, 2004.

José Luis BREA (ed), cat. expo. Iluminaciones profanas. La tarea del arte. Arteleku. Donostia, 1993.

Mateu CABOT, El penós camí de la raó. Theodor Adorno i la crítica de la modernitat. Universitat Illes Balears, 1997.

Massimo CACCIARI, El Ángel necesario. Visor. Madrid, 1989.

Massimo CACCIARI, Krisis. Ensayo sobre la crisis del pensamiento negativo de Nietzsche a Wittgenstein. Siglo XXI. Mèxic, 1982.

Francesco CARERI, Walkscapes. El andar como práctica estética. G. Gili. Barcelona, 2002.

Beatriz COLOMINA, “La arquitectura del trauma”, a Doble exposición. Arquitectura a través del arte. Akal. Madrid, 2006.

Milagros CONZI, “¿Cercanía o lejanía? La reproducción técnica, de la fotografía y la literatura, y el acercamiento o alejamiento de la obra”

T. J. DEMOS, The exiles of Marcel Duchamp. MIT Press. CambridgeMA, 2007.

Georges DIDI-HUBERMAN, Imágenes pese a todo: memoria visual del holocausto. Paidós. Barcelona, 2004.

Ramon FARRÉS, Antoni Pous. L’obra essencial. Eumo. Vic, 2005.

Shoshana FELMAN, The juridical unconscious: trials and traumas in the twentieth century. Harvard University Press, 2002.

Vilém FLUSSER, “Texto e imagen”, a Una filosofía de la fotografía. Síntesis. Madrid, 2001.

Josep FONTANA, "En busca de nuevos caminos", a La historia de los hombres: el siglo XX. Crítica. Barcelona, 2002.

Ricardo FORSTER, El exilio de la palabra. En torno a lo judío. Eudeba. Buenos Aires, 1999.

Ricardo FORSTER, “La muerte del héroe”, Pensamiento de los confines, nº9/10. Buenos Aires, 2001.

Sigfried GIEDION, La mecanización toma el mando. G.Gili. Barcelona, 1978.

Wlad GODZICH, Teoría literaria y crítica de la cultura. Cátedra/Univ.València. Madrid, 1998.

Vicente GÓMEZ, El pensamiento estético de Theodor W. Adorno. Cátedra/PUV. Madrid, 2001.

Eduardo GRÜNER, El fin de las pequeñas historias. Paidós. Buenos Aires, 2002.

Susan HAZAN, “The Virtual Aura. Is There Space for Enchantment In A Technological World?”, Papers Museums and the Web 2001, online a: www.archimuse.com/mw2001/papers/hazan/hazan.html

Fredric JAMESON, Documentos de cultura, documentos de barbarie. Visor. Madrid, 1989.

Martin JAY, Adorno. Siglo XXI. Madrid, 1988.

Martin JAY, Campos de fuerza. Paidós. Buenos Aires, 2004.

José JIMÉNEZ, El ángel caído. Anagrama. Barcelona, 1982.

Marc JIMÉNEZ, Adorno et la modernité. Vers une esthetique negative. Klinksieck. París, 1986.

Marc JIMÉNEZ, Theodor Adorno. Arte, ideología y teoría del arte. Amorrortu. Buenos Aires, 1973.

Anselm KIEFER, La chute des étoiles. Eds. du Regard. París, 2007.

Rosalind E. KRAUSS, El inconsciente óptico. Tecnos. Madrid, 1997.

George LIPSITZ, Time Passages. Univ. Minnesota Press. Minneapolis, 1990.

Michael LÖWY, “Barbarie y modernidad en el siglo XX”, a: www.rebelion.org/noticia.php?id=26315

Pierre-Alain MICHAUD, Aby Warburg et l’image en mouvement. Macula. París, 1998.

Celeste OLALQUIAGA, El reino artificial. Sobre la experiencia kitsch. G.Gili. Barcelona, 2007.

Craig OWENS, “The Allegorical Impulse: Toward a Theory of Postmodernism”, a Beyond Recognition. Representation, Power, and Culture. University of California Press. Berkeley, 1994.

Devin O. PENDAS, Eichmann in Jerusalem, Arendt in Frankfurt: The Eichmann Trial, the Auschwitz Trial and the Banality of Justice”, New German Critique, nº 100. Duke Univ. Press, hivern 2007.

Franco RELLA, La búsqueda del presente. Miradas sobre la modernidad. UPC. Barcelona, 1995.

Richard SHUSTERMAN, “The End of Aesthetic Experience” i “The Urban Aesthetics of Absence: Pragmatist Reflections in Berlin”, a Performing live: aesthetic alternatives for the ends of art. Cornell Univ. Press. Ithaca, 2000.

Freddy SOSA, “Autonomía y sociedad en la estética de Theodor Adorno”, a: http://serbal.pntic.mec.es/AParteRei

Hito STEYERL, “Le langage des choses”, a http://translate.eipcp.net/transversal/0606/steyerl/fr

George STEINER, Después de Babel. Aspectos del lenguaje y la traducción. FCE. Madrid, 2001.

Wallace STEVENS, El ángel necesario. Ensayos sobre la realidad y la imaginación. Visor. Madrid, 1994.

Carlos THIEBAUT, “Tres pasos con Paul de Man (casi hasta Benjamin)”, La balsa de la Medusa, nº 13. Visor. Madrid, 1990.

Enzo TRAVERSO, Los judíos y Alemania: ensayos sobre la simbiosis “judío-alemana”. Pre-Textos. València, 2005.

Enzo TRAVERSO, Els usos del passat: història, memòria, política. Publicacions Univ València, 2006.

Enzo TRAVERSO, La historia desgarrada. Ensayo sobre Auschwitz y los intelectuales. Herder. Barcelona, 2000.

Gregory L. ULMER, “El objeto de la poscrítica”, a Hal FOSTER (ed), La posmodernidad. Kairós. Barcelona, 1985.

Anthony VIDLER, Warped Space: Art, Architecture and Anxiety in Modern Culture. MIT Press. CambridgeMA, 2000.

Gerard VILAR, El desorden estético. Idea Books. Barcelona, 2000.

Dana VILLA, “Genealogies of Total Domination: Arendt, Adorno and Auschwitz”, New German Critique, nº 100. Duke University Press, hivern 2007.

Gérard WAJCMAN, El objeto del siglo. Amorrortu. Buenos Aires, 2001.

Samuel WEBER, Mass Mediauras. Stanford University Press, 1996.

Albrecht WELLMER, Sobre la dialéctica de modernidad y postmodernidad. La crítica de la razón después de Adorno. Visor. Madrid, 1993.

Rolf WIGGERSHAUS, L’École de Frankfurt. Histoire, développement, signification. PUF. París, 1993.

José-Francisco YVARS, “La teoria sociològica de l’art”, a Jordi LLOVET (ed), Teoria de la literatura. Columna. Barcelona, 1996.
 

[Rebecca SOLNIT, A field guide to getting lost. Canongate books. Londres, 2006]

[Jay PARINI, Benjamin’s crossing. Anchor books, 1998]

[Charles BERNSTEIN, Shadowtime, Green Integer. Los Angeles, 2005. És el llibret que, amb música de Brian FERNEYHOUGH dóna nom a una òpera basada en el pensament de Walter Benjamin, estrenada a Munic el 2004. Una ressenya del llibre i de l’estrena americana al Lincoln Center Festival 2005, es troba on line a: http://jacketmagazine.com/28/browne-shadow.htm

[Ricardo CANO GAVIRIA, El pasajero Benjamin. Pamiela. Pamplona, 1989]

[Michele MARI, Todo el hierro de la torre Eiffel. Seix Barral. Barcelona, 2005]

[Michele MARI, Anne WEBER, Cerbère. Seuil. París, 2004]

[Bruno ARPAIA, L’última frontera. Plaza&Janés/Lumen. Barcelona, 2003]

 

_3a_ sobre Hannah Arendt

Hannah ARENDT, Diario filosófico (1950-1973). Herder. Barcelona, 2006.

Hannah ARENDT, Sobre la violencia. Alianza. Madrid, 2005.

Hannah ARENDT, Eichmann en Jerusalén. DeBolsillo. Barcelona, 2006.

Hannah ARENDT, Los orígenes del totalitarismo. Alianza. Madrid, 2001.

Hannah ARENDT, La condición humana. Paidós. Barcelona, 1993.

Hannah ARENDT, Sobre la violencia. Alianza. Madrid, 2005.

Hannah ARENDT, Sobre la revolución. Alianza. Madrid, 2005.

Laure ADLER, Hannah Arendt. Destino. Barcelona, 2006.

Fernando BÁRCENA, Hannah Arendt: una filosofía de la natalidad. Herder. Barcelona, 2006.

Seyla BENHABIB, El reluctante modernismo de Hannah Arendt: el diálogo con Martin Heidegger. Episteme. València, 1996.

Fina BIRULÉS, Una herencia sin testamento: Hannah Arendt. Herder. Barcelona, 2007.

Fina BIRULÉS, Hannah Arendt, el orgullo de pensar. Gedisa. Barcelona, 2006.

Michelle-Irène BRUDNY, Hannah Arendt. Essai de biographie intellectuelle. Grasset. París, 2006.

Hauke BRUNKHORST, El legado filosófico de Hannah Arendt. Biblioteca Nueva. Madrid, 2006.

Manuel CRUZ (comp), El siglo de Hannah Arendt. Paidós. Barcelona, 2006.

Simona FORTI, Vida del espíritu y tiempo de la polis: Hannah Arendt entre filosofía y política. Cátedra. Madrid, 2001

Salvador GINER, “Hannah Arendt, la primacía moral de la política”, Claves, nº168. Madrid, desembre 2006.

Julia KRISTEVA, El genio femenino 1. Hannah Arendt. Paidós. Buenos Aires, 2000.

Alois PRINZ, La filosofía como profesión o el amor al mundo: la vida de Hannah Arendt. Herder. Barcelona, 2001.

Adelbert REIF (ed), Converses amb Hannah Arendt. Lleonard Muntaner. Palma, 2006.

Elisabeth YOUNG-BRUEHL, Hannah Arendt. Paidós. Barcelona, 2006.

VV.AA. dossier “Hannah Arendt: pensar la experiencia política del siglo”, Archipiélago, nº30, Barcelona, 1997.

VV.AA. dossier “Hannah Arendt. Philosophie et politique”, Magazine littéraire, nº337. París, nov. 1995.

VV.AA. dossier “Hannah Arendt. Penser le monde d’aujourd’hui”, Magazine littéraire, nº445. París, setembre 2005.

> Neus Campillo: “Hannah Arendt, tècnica i política”:

www.uv.es/metode/numero40/23_40.htm

> Berlin Arendt Networking Group:

www.hannaharendt.net

> Hannah Arendt-Philosopher-Links:

www.egs.edu/resources/arendt-links.html

> The Hannah Arendt Papers at the Library of Congress:

http://memory.loc.gov/ammem/arendthtml/arendthome.html

> Marcelo Birmajer: “Hannah Arendt. La comprensión y lo inexplicable”:

www.lateral-ed.es/revista/artículos/118_mbirmajer.htm

> Hannah Arendt. Eichmann in Jerusalem:

www.mala.bc.ca/johnstoi/˜introser/arendt.htm

> Hannah Arendt Center:

www.newschool.edu/gf/centers/research-centers.htm#Arendt

> André Enegrén: “Pouvoir et liberté. Une approche de la théorie politique de H. Arendt”:

www.philagora.net/ph-prepa/pouv-lb1.htm

> Angèle Kremer, “Hannah Arendt: une éducation européenne entre les deux guerres et ses conséquences philosophiques”:

http://dogma.free.fr/txt/AKM-HannahArendt.htm

> Stephen J. Whitfield: Hannah Arendt (1906-1975):

www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/biography/arendt.html

> Hannah Arendt (1906-1975):

www.iep.utm.edu/a/arendt.htm

> L’Encyclopédie de l’Agora: Arendt:

http://agora.qc.ca/mot.nsf/Dossiers/Hannah_Arendt

 



_3b_ sobre Lisa Fittko

Lisa FITTKO, Mi travesía de los Pirineos. El Aleph. Barcelona, 1988.

Lisa FITTKO, “El viejo Benjamin”, www.enfocarte.com/2.17/destacado.html

> Lisa Fittko (1909-2005):

www.varianfry.org/fitkko_en.htm

> Lisa Fittko Information:

www.answers.com/topic/lisa-fittko

> Lisa Fittko Links:

www.wbenjamin.org/links3.html

> Lisa page:

www.lrz-muenchen.de/˜catherine.stodolosky/lisa/lisa.html

> Wikipedia en alemany:

http://de.wikipedia.org/wiki/Lisa_Fittko

> Kurzbiografie Lisa Fittko mit Fotografie:

www.exil-archiv.de/biografien/fittko.htm

> In Memoriam Lisa Fittko, Holocaust Rescue Activist:

www.wymaninstitute.org/articles/2005-04-fittko.php

“El viejo Benjamin”, www.enfocarte.com/2.17/destacado.html

>Carina BIRMAN, The Narrow Foothold. Hearing Eye. Londres, 2007. Són les memòries de Carina Birman (1895-1996), una supervivent que també atravessà els Pirineus per la “ruta Líster”, i que coincidí breument amb el grup de Benjamin.

http://thenarrowfoothold.com



_3c_ sobre Varian Fry (Marsella 1940)

Varian FRY, Surrender on Demand. Johnson Books. Nova York, 1997.

Varian FRY, Livrer sur demande... Agone. París, 2008.

Sheila ISENBERG, A Hero of Our Own: The Story of Varian Fry. Random House. Nova York, 2001.

Andy MARINO, A Quiet American: The Secret War of Varian Fry. St.Martin’sGriffin. Nova York, 2000.

> Varian Fry Project (en anglès):

www.chambon.org/fry_en.htm

> Wikipedia en alemany:

http://de.wikipedia.org/wiki/Varian_Fry

> Varian Fry WEBSITE:

www.almondseed.com/vfry

> Varian Fry Institute:

www.varianfry.org/index.html

> Varian Fry Papers:

www.columbia.edu/cu/libraries/indiv/rare/guides/Fry,V/

> Pierre Sauvage: “Varian Fry à Marseille”

www.chambon.org/sauvage_fry_fr.htm

> Varian Fry and the Emergency Rescue Committee:

www.holocaust-trc.org/fry.htm

> Mary Jane Gold: “Marseille Année 40”

www.varianfry.org/gold_anne_fr.htm

 


inici



4_ WEBS SOBRE Walter Benjamin

> Walter Benjamin a Port Bou

http://www.walterbenjaminportbou.cat/

> Passagen – Homenaje a Walter Benjamin:

http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/homenaje.html

> Walter Benjamin, el pensador vagabundo:

http://personales.ya.com/aparterei/vagabundo.html

> The Walter Benjamin Research Syndicate:

www.wbenjamin.org/walterbenjamin.html

> Walter Benjamin, materials by Lloyd Spencer:

www.tasc.ac.uk/depart/media/staff/ls/WBenjamin/WBindex.htm

www.leedstrinity.ac.uk/depart/media/staff/ls/WBenjamin/WBindex.htm

> Internationale Walter Benjamin Gesellchaft:

www.walter-benjamin.org i www.iwbg.uni-duesseldorf.de/Startseite_English

> web del professor Mateu Cabot:

http://www.mateucabot.net/

> Highbeam Research: extensa relació d’articles de revistes i diaris sobre Walter Benjamin

www.highbeam.com/Search.aspx?q=Walter+Benjamin

> nova web del professor M. Cabot: Walter Benjamin 1892-1940, textos

www.mateucabot.net/Walter_Benjamin.html

> sobre el film Who killed Walter Benjamin:

www.whokilledwalterbenjamin.com

> Bibliografía de Walter Benjamin en español:

http://inicia.es/de/m_cabot/Bibliografia.htm i http://personal.redestb.es/fanfrio/benjbbl.htm

> Walter Benjamin Bibliography:

www.wbenjamin.org/wbrs-biblio.html

> Fundación Walter Benjamin, Buenos Aires:

www.walterbenjamin.org.ar

> Illuminations: critical links

www.uta.edu/huma/illuminations/links.htm

> A Walter Benjamin Inspired Archive

www.iridescent.net/caveman/walter

> The Work of Art in the Age of Mechanical Reproduction

www.obsolete.com/artwork/book.html

> Walter Benjamin

www.joanducros.net/corpus/Walter%20Benjamin.html

> The International Walter Benjamin Association

www.hum.uva.nl/benjamin

> Walter Benjamin on Hashish & The Aesthetic Dimensions of Prohibitionist Realism by S. J. Thompson

www.alchemind.org/2JCL/2JCL21.htm

> Sitio web italiano per la Filosofia - BENJAMIN

www.swift.uniba.it/lei/rassegna/benjamin.htm

> Walter Benjamin

http://w3.uniroma1.it/germamedia/ricerche/Benjamin

> Walter Benjamin Bibliografia 1963-1985, 1986-1992, 1993-2000:

http://w3uniroma1.it/germamedia/ricerche/Benjamin/biblio.asp

> Centro studi Walter Benjamin

www.omniverdi.com/walterbenjamin

> Dizionario dei filosofi: Walter Benjamin (1892-1940), di Massimo Palma:

www.giornaledifilosofia.net/public/scheda_fil.php?id=10#inizio

> Walter Benjamin, a cura di Diego Fusaro:

www.filosofico.net/benjamin.htm

www.homolaicus.com/teorici/benjamin/benjamin.htm

> Il Diogene: Walter Benjamin:

www.ildiogene.it/EncyPages/Ency=Benjamin.html

> Walter Benjamin:

www.infoamerica.org/teoria/benjamin1.htm

> L’Encyclopédie de L’Agora: Walter Benjamin

http://agora.qc.ca/mot.insf/Dossiers/Walter_Benjamin

> Other Voices: Walter Benjamin’s The Arcades Project

www.othervoices.org/gpeaker/Passagenwerk.html

> Bolívar Echeverría, Sobre el concepto de historia de Walter Benjamin

www.bolivare.unam.mx/traducciones/indice_tesis.html

> Einbahnstraβe, Walter Benjamin: Textos suyos, Textos sobre él

http://mimosa.cnice.mecd.es/~sferna18/benjamin.htm

> Ajuntament de Portbou, Walter Benjamin:

www.webgipal.net/portbou%5Fcas/ajuntament/linkats.asp?Id=11423

> Dialectiques, le site consacré à l’École de Francfort

www.chez.com/patder/index.htm

> Walter Benjamin et la photographie

http://members.lycos.fr/wbenjamin/

> 20th Century Philosophy, Walter Benjamin 1892-1940

www.erraticimpact.com/~20thcentury/html/benjamin.htm

> Benjamin Studien/Studies

www.ingentaconnect.com/content/rodopi/benj

> Archivo Chile: La Escuela “Teoría Crítica” de Frankfurt (apartat Walter Benjamin)

www.archivochile.com/Ideas_Autores/html/ideas_autores_esc_frankf.html

> Walter Benjamin (1892-1940):

www.jahsonic.com/WalterBenjamin.html

> Research Project: Walter Benjamin

http://courses.nus.edu.sg/course/ellpatke/Research/benjamin_index.htm

> Benjaminiana Interneti

www.silcom.com/˜dlp/Passagen/wblinks.html

>El funàmbul, revista de cultura

www.elfunambul.cat
El funàmbul, revista de cultura, TARDOR 2014, MONOGRÀFIC, Walter Benjamin, [SUMARI pàg 10-71: Tesi ix, Walter Benjamin / Les traces de Walter Benjamin, Esther Leslie / Tesis sobre la filosofia de la història, Ramon Alcoberro / Desempaqueto la biblioteca. Un discurs sobre el col·leccionisme, Walter Benjamin / L’enciclopèdia màgica de Walter Benjamin, María Negroni / Una excursió a Sant Vicent, Walter Benjamin / Cronologia de Walter Benjamin / Walter Benjamin en català / Parlar de Walter Benjamin, George Steiner / Passatges / Entrevista a David Mauas, director de Qui va matar Walter Benjamin? / Sobre la nebulositat: fotografia i al·legoria, Irene Artiga Albarelli / La tasca del traductor, Walter Benjamin / Lectors: comentaristes i partidaris, Beatriz Sarlo]


inici



5_ SOBRE Francesc Abad

Francesc ABAD, “La realització del treball…” i “Davant el procés artístic…”, cat. expo. Material humà. Metrònom. Barcelona, 1981.

Francesc ABAD, “Paisatge i pròtesi”, “Instal·lació de La Línia de Portbou” i “Paisatge interior”, cat. expo. La Línia de Portbou. Capella de l’Antic Hospital. Barcelona, 1991.

Francesc ABAD, “Hotel Europa”, cat. expo. Hotel Europa. Tinglado 2. Tarragona, 1996.

Francesc ABAD, “Wart-War”, cat. expo. Sense sortida d’emergència. MECAD/Museu d’Art de Sabadell, 2002.

Francesc ABAD, “Projecte”, cat. expo. El Camp de la Bota. F.ABAD/VEGAP. Barcelona, 2006.

Francesc ABAD, “Les petjades de la història”, cat. expo. Les petjades de la història. Intervenció a l’estació d’Almeda. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2006.

Francesc ABAD, “Elogi a l’ombra” (text i poema), llibre de bibliòfil Elogi a l’ombra. Galeria Tristan Barbarà. Barcelona, 1996.

Francesc ABAD, “No m’he dedicat mai a produir, jo treballo sobre idees” (entrevista), El 9 Nou, 23-I-2006, Granollers.

 

 

inici

 

 

6_ SOBRE Francesc Abad

 

Miquel BARDAGIL, “Gloses i anotacions al marge”, cat. expo. Wooden house iron bed straw hat. Espais. Girona, 2001.

Iván BERCEDO/Jorge MESTRE, “L’espai públic com a palimpsest”, cat. expo. El Camp de la Bota (2006).

Jorge CARRIÓN, “Agradecer el pensamiento”, La Vanguardia, 19-5-2006, Barcelona.

Jorge CARRIÓN (coord), “El viajero solitario. Dossier W. G. Sebald”, Quimera, nº274. Barcelona, setembre 2006 (il·lustrat amb nombroses peces de Francesc Abad).

Jorge CARRIÓN, GR-83. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2007.

Manel CLOT, “Los alimentos terrestres” i “Cuatro notas”, cat. expo. Bildung. La imagen del pensamiento. Galería Alfonso Alcolea. Barcelona, 1990.

Manel CLOT, “La mania de pensar: processos artístics i sentit històric”, El 9 Nou, 27-I-2006, Granollers.

Manel CLOT (ed), Francesc Abad: block W.B. Museu de Granollers, 2006.

Manel CLOT, “Erfahrung, una imagen del pensamiento”, La Vanguardia, 3-10-2007, Barcelona.

Manel CLOT (ed), Francesc Abad. block W.B. Institut Ramon Llull. Berlín, 2008.

Manel CLOT, "Un lloc anomenat Stelle: sobre alguns motius (recents) en Francesc Abad", a Francesc Abad. block W.B. Berlín, 2008.

Manel CLOT, «95' 03": una provatura de la memòria, 1983-2005», Handbuch F. Abad. block W.B. Berlín, 2008.

Manuel DELGADO, “Llocs d’oblit”, cat. expo. El Camp de la Bota. Espais. Girona, 2004.

Abel FIGUERES, “Entorn al caos”, cat. expo. Entorn al caos. Galería Alfonso Alcolea. Barcelona, 1992.

Jordi FONT, “Francesc Abad: el combat per la poiesi” (entrevista), Papers d’Art, nº 74. Espais. Girona, 1998, i cat. expo. Wooden house iron bed straw hat.

Josep FONT, “Block W.B. Francesc Abad i Walter Benjamin”, Transversal, nº29. Lleida, des. 2006.

Jordi FONT AGULLÓ, “Les veus baixes del passat enfront la utopia degenerada”, cat. El Camp de la Bota (2004), cat. El Camp de la Bota (2006) i Papers d’Art, nº 86. Espais. Girona, 2004.

Feliu FORMOSA, “Zeitgeist (poema) a Francesc Abad”, Àrtics, nº3. Barcelona, 1989.

Feliu FORMOSA, “Degradació de la natura”, cat. expo. Degradació de la natura. Espai B5-125. UAB, 1978.

Daniel GIRALT-MIRACLE, “Francesc Abad entre la física i la metafísica de l’art”, cat. expo. L’esperit de la utopia. Sala Parpalló. València, 1988, i cat. expo. Dinosaures. Pertorbacions irreversibles. Sala Montcada, Fundació Caixa de Pensions. Barcelona, 1988.

Carles H. MOR, “Del collage”, cat. expo. Entropia. Sala Muncunill. Terrassa, 1986.

Francisco JARAUTA, “La ventana vegada”, cat. expo. Un alè d’aire. Francesc Abad/1986-1996. Elogi a l’ombra. Sala Muncunill, Centre Cultural Caixa Terrassa, Galeria Soler Casamada. Terrassa, 1996.

José JIMÉNEZ, “Figura del artista que medita”, cat. expo. Diari. Un ull que no forma part del món. La Virreina. Barcelona, 1997.

Manuel KARASEK, "Aus Perspektive der Verlierer", TazPlan, 9-4-2008, Berlín.

Pep MONTER, “Francesc Abad torna a ‘citar’ Benjamin”, cat. L’esperit de la utopia.

Miguel MOREY, “De l’art com a forma de coneixement”, cat. expo. Europa. Arqueologia de rescat. Metrònom. Barcelona, 1989.

Gloria MOURE, “Quant a la recuperació de la memòria col·lectiva”, cat. Material humà.

Pilar PARCERISAS, “Homenatge a Walter Benjamin en una instal·lació de Francesc Abad”, Avui, 9-10-1986, Barcelona.

Pilar PARCERISAS, “Francesc Abad: art, pensament, poesia i memòria”, Avui, 15-11-2001, Barcelona.

Pilar PARCERISAS, “L’obra de Francesc Abad”, cat. expo. Entropia.

Pilar PARCERISAS, “En el laberint de l’Hotel Europa”, cat. expo. Hotel Europa.

Pilar PARCERISAS, “Crisi, utopies i possibilisme”, cat. expo. Espais Obrats. MACBA/ Diputació de Barcelona, 2003.

Pilar PARCERISAS, “Una lliçó epicúrea”, cat. expo. L’esperit de la utopia.

Pilar PARCERISAS, “La paraula i el món”, Papers d’Art, nº74. Espais. Girona, 1998.

Pilar PARCERISAS, "Francesc Abad versus Walter Benjamin", Avui, 17-4-2008, Barcelona.

Martí PERAN, “Utopia i adaptació”, cat. expo. Espais Obrats.

Glòria PICAZO, “Francesc Abad, col·leccionista de citacions”, cat. Diari. Un ull que no forma part del món.

Glòria PICAZO, “L’esperit de la utopia”, cat. expo. L’esperit de la utopia.

Isabel PUNZANO, “¿A quién le importa el Camp de la Bota?”, El País, 10-8-2007, Barcelona.

Ramón RODRÍGUEZ, “Tras la negra travesía”, cat. expo. S.A. (Instalación). Fundación Municipal de Cultura. Gijón, 1992.

Carles SANTACANA, “Entre el arte y la historia”, El País, 10-8-2007, Barcelona.

Antoni SERRA, “Espirals del saber. Entrevista amb Francesc Abad”, cat. Europa. Arqueologia de rescat.

Hilde TEERLINCK, “L’eloqüència del silenci”, cat. expo. Diari. Un ull que no forma part del món.

Jorge WAGENSBERG, “Les efemèrides còsmiques”, cat. expo. Europa. Arqueologia de rescat.

Jorge WAGENSBERG, “La necesidad del azar”, cat. expo. Entropia.

> Francesc Abad:

www.francescabad.com/benjamin

> projecte block W.B. al Museu de Granollers

www.blockwb.net

> projecte El Camp de la Bota:

http://www.francescabad.com/campdelabota/



inici




7_
Entorns & contexts

 

Theodor W. ADORNO, Minima moralia. Akal. Madrid, 2004.

Götz ALY, “Cómo compró Hitler a los alemanes”, Le Monde Diplomatique, abril-maig 2005 (ed. espany)

Hannah ARENDT, La tradición oculta. Paidós. Barcelona, 2004.

Hannah ARENDT, Una revisión de la historia judía y otros ensayos. Paidós. Barcelona, 2004.

Alejandro BAER, Holocausto. Recuerdo y representación. Losada. Madrid, 2006.

Roland BARTHES, Leçon. Seuil. París, 1979.

Georges BATAILLE, La parte maldita. Icaria. Barcelona, 1987.

Jean BAUDRILLARD, Sistema de los objetos. Siglo XXI. Mèxic, 1990.

Andrew BENJAMIN, Present Hope: Philosophy, Architecture, Judaism. Routledge. Londres, 1997.

Leo BERSANI, The Culture of Redemption. iUniverse. NY, 2000

Pierre BOURDIEU, La distinción. Taurus. Madrid, 1997.

Zygmunt BAUMAN, Europa. Una aventura inacabada. Losada. Madrid, 2006.

Zygmunt BAUMAN, Modernidad y holocausto. Sequitur. Madrid, 1997.

Seyla BENHABIB, El reluctante modernismo de Hannah Arendt: el diálogo con Martin Heidegger. Episteme. València, 1996.

Hans BLUMENBERG, Naufragio con espectador. La balsa de la Medusa. Madrid, 1995.

Susan BUCK-MORSS, “Los mundos soñados de la cultura de masas”, a Mundo soñado y catástrofe. A.Machado libros. Madrid, 2004.

Jordi BUSQUET DURAN, Els escenaris de la cultura. Trípodos. Barcelona, 2005.

Paul CELAN, Obras completas. Trotta. Madrid, 1999.

Iain CHAMBERS, La cultura después del humanismo. Cátedra/PUV. Madrid, 2006.

René CHAR, Els fulls d’Hypnos. Eds. 62. Barcelona, 1993.

Jacques DERRIDA, “Les morts de Roland Barthes”, Poétique, nº 47. parís, 1981.

Jacques DERRIDA, Mal de archivo. Una impresión freudiana. Trotta. Madrid, 1997.

Philippe DESPOIX (ed), Sigfried Kracauer, penseur de l’histoire. Maison des Sciencies de l’Homme. París, 2006.

Claudine DRAME, Réflets de la Shoah au cinéma. 1945-1985. Metropolis. París, 2007.

Jean-Michel FRODON (dir), Le Cinéma et la Shoah. Un art à l’épreuve de la tragédie du XXe siècle. Cahiers du cinéma. París, 2007.

Ricardo FOSTER, Crítica y sospecha. Paidós. Buenos Aires, 2003.

Hans-Georg GADAMER, La herencia de Europa. Península. Barcelona, 2000.

Jean-Luc GODARD, Histoire(s) du cinéma. Gallimard. París, 2006.

Marie-Françoise GRANGER, “Phylosophie derridienne et analyse textuelle”, a Jacinto LAGEIRA (ed), Après Deleuze. Philosophie et esthétique du cinéma. Dis-Voir. París, 1996.

Günter GRASS, Escribir después de Auschwitz. Paidós. Barcelona, 1999.

Maurice HALBWACHS, Los marcos de la memoria. Anthropos. Barcelona, 2004.

Max HORKHEIMER/T. W. ADORNO, Dialéctica de la Ilustración. Trotta. Madrid, 1994.

Andreas HUYSSEN, En busca del futuro perdido. Cultura y memoria en tiempos de globalización. FCE. Mèxic, 2002.

Siegfried KRACAUER, Histoire. Les avant-dernières choses. Stock. París, 2006.

Dominick LaCAPRA, Writing History, Writing Trauma. Johns Hopkins Univ. Baltimore, 2000.

Dominick LaCAPRA, Escribir la historia, escribir el trauma. Nueva Visión. Buenos Aires, 2005.

Dominick LaCAPRA, Representing the Holocaust: History, Theory, Trauma. Cornell Unv. Pr. Ithaca NY, 1996.

Dominick LaCAPRA, History and Memory after Auschwitz. Cornell Univ.Pr. IthacaNY, 1998.

Claude LANZMANN, Shoah. Arena. Madrid, 2003.

Arturo LOZANO (ed), La memoria de los campos: el cine y los campos de concentración nazis. La Mirada. València, 1997.

Michael LÖWY/Robert SAYRE, Révolte et mélancolie. Le romantisme à contre-courant de la modernité. Payot. París, 1992.

Reyes MATE (ed), La filosofía después del Holocausto. Riopiedras. Madrid, 2002.

Reyes MATE, Memoria de Auschwitz. Actualidad moral y política. Trotta. Madrid, 2003.

André NEHER, El exilio de la palabra. Del silencio bíblico al silencio de Auschwitz. Riopiedras. Barcelona, 1997.

M.L. ORTEGA/A. WEINRICHTER (eds), Mystère Marker. T & B. Madrid, 2006.

David OUBIÑA (comp), Jean-Luc Godard: el pensamiento del cine. Paidós. Buenos Aires, 2003.

Nia PERIVOLAROPOULOU (comps), Culture de masse et modernité. Siegfried Kracauer, sociologue, critique, écrivain. Maison des Sciences de l’Homme. París, 2001.

Arnau PONS, Celan, lector de Freud. Lleonard Muntaner. Palma, 2006.

Jacques RANCIÈRE, La Fable cinématographique. Seuil. París, 2001.

Jacques RANCIÈRE, Sobre políticas estéticas. Macba/UAB. Barcelona, 2005.

Ignasi RIBÓ, “Jean Améry, el testimoni dislocat”, Els Marges, nº80. Barcelona, tardor 2006.

Paul RICOEUR, La memoria, la historia, el olvido. Trotta. Madrid, 2003.

Marc RIPOL, Las rutas del exilio. Alhena. Barcelona, 2007.

Franz ROSENZWEIG, La estrella de la redención. Sígueme. Salamanca, 1997.

Joseph ROTH, Crónicas berlinesas. Minúscula. Barcelona, 2006.

W. G. SEBALD, Sobre la historia natural de la destrucción. Anagrama. Barcelona, 2003.

Rupert SHELDRAKE, El renacimiento de la naturaleza. Paidós. Barcelona, 1994.

George STEINER, La idea d’Europa. Arcadia. Barcelona, 2004.

Carles TORNER, Shoah: una pedagogia de la memòria. Proa. Barcelona, 2002.

Enzo TRAVERSO, Sigfried Kracauer. Itinerari d’un intel·lectual nòmada. Inst. Alfons el Magnànim. València, 1998.

Hayden WHITE, El contenido de la forma: narrativa, discurso y representación histórica. Paidós. Barcelona, 1992.

Hayden WHITE, El texto histórico como artefacto literario. Paidós/ICE-UAB. Barcelona, 2003.

Yosef YERUSHALMI, Zajor. La historia judía y la memoria judía. Anthropos. Barcelona, 2002.

Idith ZERTAL, La nació i la mort. La Xoà en el discurs i la política d’Israel. Lleonard Muntaner. Palma, 2006.

 

[Francesc VIADIU, Entre el torb i la Gestapo. Rafael Dalmau, editor. Barcelona, 2000]

[Joaquim AMAT-PINIELLA, K. L. Reich. Eds. 62. Barcelona, 2006]



> congrés La Filosofía después del Holocausto:

www.ifs.csic.es/holocaus.htm

> sobre Shoah, el film de Claude Lanzmann:

www.cndp.fr/Tice/teledoc/dossiers/dossier_shoah.htm

> web sobre la figura i l’obra de Joaquim Amat-Piniella:

www.guiamanresa.com/amat

> Mémorial de la SHOAH:

www.memorialdelashoah.org


inici